Un nou dijous i una nova passejada per la Costa Brava. Avui hem anat més a prop de casa, però no per això més conegut. La intenció era anar a Sant Feliu de Guíxols i aprofitar-ho per saludar a la Montse, una amiga que feia molts anys que no ens vèiem. Tot i així hem fet una marrada i hem arribat fins a Palamós.
Recordo quan treballava en una empresa d'importació i exportació en què el port de Palamós era un punt de sortida del material, normalment amb destinació als països àrabs. Poca relació més he tingut amb aquesta població i tenia ganes de veure la platja sense aturar-nos. La direcció era contrària i ens han obligat a passar pel mig de la població.
Finalment hem arribat a la platja de Sant Pol, a tocar de S'Agaró, que la Montse ens havia recomanat per banyar-nos-hi. Mentre les senyores s'han fet mestresses de la platja nosaltres hem fet una passejada pel Camí de Ronda en direcció nord.
Aquest mar és el que m'agrada. El mar que puc veure a sota els peus, entremig de roques. Una aigua transparent que ens deixa veure els seus misteris més superficials. Penso que m'agrada el relleu, perquè sóc de terra endins i prefereixo les muntanyes. A la Costa Brava la muntanya entra a les entranyes del mar i aquest punt d'intersecció és el que em deleix.
La Montse s'ha afincat a Sant Feliu de Guíxols i sembla que li va bé. Potser perquè a Arenys no hi ha la congestió de Barcelona, però em sembla molt bona idea passar la jubilació en un lloc tranquil, sense que ningú et doni presses. Encara és aviat per pensar en la jubilació. Encara hi ha temps per fer bona feina, si ens ho permeten. De totes maneres, les coses no s'improvisen.
No he pogut conèixer Sant Feliu, però arribo sempre a la conclusió que els pobles de mar són molt diferents als de l'interior. Potser és una deducció massa simplista. Els pobles s'han de conèixer bé abans de catalogar-los, i si pot ser de la mà d'algú del mateix poble, millor. La Montse ens ha dit que és un poble molt tranquil. Més tranquil que Arenys. Sens dubte que l'arribada a Arenys ha estat molt més estressant que les passejades per Sant Feliu de Guíxols. La Montse deurà tenir raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada