Aquest cap de setmana hi ha dos temes que han estat notícia preferent, sobretot per la seva repercussió. Per una banda ha tingut lloc la Jornada Mundial de la Joventut, a Madrid, i per l'altra hi ha l'atac dels rebels libis a la seva capital Trípoli. Segons les notícies que arriben, tot fa pensar que estan entrant a la capital, assetjant el seu líder Gaddafi.
Es fa difícil opinar sobre esdeveniments com el de Madrid aquests dies, sense caure en el perill de fer una crítica massa lleugera. La mobilització de masses per creences religioses té un caràcter especial en el context del món d'avui dia, i encara més si es mira des d'un entorn, el nostre, força secularitzat.
La gran dificultat està en saber destriar política i religió, i comprendre tots plegats què correspon a qui. Quan a l'Evangeli et transcriuen la frase "al Rei el que és del Rei, i a Déu el que és de Déu", et costa d'entendre pronunciaments de bisbes com el màxim representant espanyol, monsenyor Rouco. Suposo que el laïcisme és difícil d'entendre i, segons per a qui, difícil d'acceptar.
I en relació a la guerra de Líbia, només puc desitjar que s'acabi ràpidament, i que siguin capaços de reconstruir el país, amb un govern democràtic i transparent. Només els seus ciutadans poden entendre quina és la situació en què es troben, i han de ser ells els que han d'aconseguir el canvi desitjat.
Paral·lelament hi continua havent morts a Somàlia, per la fam i la sed, a Palestina, per la guerra inacabable entre Israel i Palestina, i a Síria, on el seu president continua matant la seva població. No estem passant per un bon moment. Hi ha encara molta injustícia i molts temes a resoldre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada