Hi ha persones que siguin on siguin no deixaran mai d'influir en l'opinió de la gent. Jordi Pujol, que va deixar la presidència de la Generalitat fa més de set anys, continua fent-se escoltar i les seves paraules no cauen en el buit, sinó que ressonen per tot el país, i més enllà també.
Si fa uns dies ens va sorprendre amb la defensa de la independència de Catalunya, avui a Girona ha parlat de la gravetat de la situació de les relacions entre Catalunya i Espanya, i avançat que encara serà pitjor. Pujol tem pel futur del nostre país, que pugui arribar a perdre qualsevol possibilitat de tenir un projecte propi.
Sense pretendre fer comparacions, sí que vull recordar el que comentava jo ahir en aquest bloc, que podia semblar pessimista, però no queda pas curt Jordi Pujol.
Alguna cosa devem haver fet malament perquè tothom se'ns posi en contra. Pujol parla de la pèrdua del prestigi, i jo sí que he trobat que en relació amb Espanya, hem convertit l'enveja en ràbia. Abans els espanyols ens envejaven, però ara ens tenen malícia, i això pot dir dues coses: que els hem encès amb el nostre discurs independentista, o bé que ja no tenim res a envejar. En el primer cas estaríem parlant d'un error en l'estratègia. En el segon, seria molt més llastimós, i significaria que hem perdut el lideratge econòmic i social d'anys enrere i hem adormit, per no dir mort, el nostre país.
Pujol podrà continuar llançant proclames que agradaran més o menys, però no aniran a parar en un sac, sinó que seran motiu de conversa i reflexió. És important, i penso que ja ho sap, que s'adoni de la repercussió de les seves paraules, per evitar situacions errònies i comportaments equivocats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada