Sense Internet per consultar les darreres notícies del món, sobretot aquests dies que Tunísia, Egipte i també Jordània són objectius de la comunicació mundial, em quedo amb la lectura de la columna de Miquel Roca Junyent a La Vanguardia, sobre l’actitud d’Occident davant de les manifestacions contra les dictadures del món àrab, reclamant llibertat i justícia.
Estic d’acord amb la necessitat de donar suport al canvi sol·licitat per les multituds, encara que ens faci por el futur d’aquests països. No podem només valorar els fets segons la nostra conveniència, sinó que hem d’estar a favor de la democràcia i la llibertat. No seria just que el temor a que aquests països es convertissin en focus islamistes, ens portés a donar suport els tirans que governen sense pietat. Només perquè són amics d’Occident.
És cert que l’experiència d’Iran no és cap bon exemple per Occident, però no podem girar l’esquena a qui reclama els seus drets, a qui fa trenta anys que somia amb un país lliure. Precisament nosaltres que hem sofert quaranta anys de dictadura i que trenta anys després encara guardem una colla de tics.
Com diu Roca Junyent, seria una temeritat “no valorar la transcendència d’aquest moviment revolucionari” que no va contra nosaltres, però que hi podria anar si no prenem partit a favor del canvi que s’està produint en aquests països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada