Si ahir us advertia sobre els encantadors de serpents, avui posaria èmfasi en aquells falsos profetes que anuncien miracles, per ignorància o mala fe. Aquells que només veuen desastres a casa dels altres i falten a la veritat per poder col·locar-se en una bona posició. D'aquests en veureu sempre, però de manera cíclica es reprodueixen i els trobes a cada cantonada.
Avui repassant la premsa escrita en paper i a Internet, he pogut llegir una entrevista que m'ha deixat astorat. No vull pas dir que encara pensi que els nens vénen de Paris en una cigonya, però hi ha moltes actituds que encara em vénen de nou, em sorprenen i fins i tot la cara se'm posa vermella.
Ja sé que la majoria de la gent que llegeix un article, en aquest cas una entrevista, desconeix la veritat i per tant es creu el que està llegint, però fins i tot pensant en els pocs que saben de què va, s`ha de tenir molta cara per mentir i tergiversar les coses. Una cosa és discrepar dels altres i una altra, ben diferent, mentir i falsejar la realitat.
No és la primera vegada que m'hi trobo, i també ha passat en viva veu. Normalment és la pròpia ignorància el que li fa dir segons què, i jo hi afegiria la supèrbia que no li permet saber escoltar i raonar les coses. És complicat posar-te al lloc de l'altre, però com a mínim has de ser conscient d'aquesta dificultat, i de la possibilitat que estiguis equivocat, que no ho vegis prou bé, per inexperiència, per desconeixement.
M'agradaria pensar que a casa nostra no n'hi ha gaires més com el protagonista del dia, i que la seva influència és poca; que hi ha més persones obertes i que saben escoltar i que ho fan abans d'obrir la boca, i més quan el que es pretén és tirar per terra les idees de l'altre, la seva actuació, els seus criteris. La ignorància és molt atrevida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada