Una de les virtuts que resulta més complicat de mantenir és el de la coherència. Al llarg de la vida el teu món és canviant i tu no ets una excepció. Rectificar és de savis i, amb el temps, t'adones que hi ha actituds que has de millorar i qui sap si arribes a fer un canvi total. Però això no és ser incoherent, perquè la progressió és també una virtut. La incoherència és quan dius una cosa i en fas una altra, quan critiques uns fets que tu també fas.
En campanya electoral s'exageren tots els moviments i s'acaba actuant d'una manera diferent a la resta del temps. Hem d'acceptar el joc, perquè els partits polítics fan mans i mànigues per arribar al màxim públic possible, i donar-se conèixer i explicar i prometre el seu programa. Els polítics anant al mercat a saludar els venedors, o repartint roses la diada de Sant Jordi. Tot això ens pot fer riure, però no ens ha de sorprendre ni preocupar.
És important, però que si t'agrada presentar als vilatans el teu projecte, recollir opinions i debatre-ho, aquest compromís no s'esfumi una vegada acabades les eleccions. No és ètic, estar quatre anys criticant l'opinió dels vilatans, faltant el seu respecte, ofenent-los, si no a ells, als que creuen amb ells, i quan arriba la campanya electoral, dedicar-los temps i fer veure que no és el seu vot el que persegueixes, sinó la seva opinió.
A mi em fa mal i em costa passar-ho de llarg. Em molesta quan algú menysté algun col·lectiu amb la frase "tampoc ens voten", o posant en dubte la seva capacitat de generar opinió. Hi ha polítics que es creuen superiors als altres, i això és el que fa mal a la política. Aquesta hipocresia i menyspreu em regira l'estómac, i em fa perdre les ganes de seguir en política.
Una cosa és defensar amb tota la teva força i arguments, allò que creus i una altra és pensar que els altres no tenen dret a opinar, perquè són inferiors, però quan es tracta de cercar vots, enganyar-los com si comptessis amb ells. Qui sigui frare, que prengui candela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada