Anar contra Catalunya ven a Espanya, i això ho han practicat els dos partits espanyols, sempre que ha convingut. Difícilment s'han distanciat massa uns dels altres, perquè ningú vol perdre vots. De totes maneres, amb Zapatero al capdavant, no saps mai amb què et sorprendrà. A més, els seus plantejaments no tenen molta estabilitat. Vull dir que un dia diu una cosa i l'endemà és capaç de dir el contrari. Això fa que la seva credibilitat sigui dubtosa.
Avui el PSOE s'ha dedicat a proclamar la constitucionalitat de l'ús del català al Senat. Zapatero i destacats líders socialistes s'han volgut distanciar dels seus adversaris del PP, que han continuat desbarrant, ironitzant sobre les traduccions simultànies al castellà.
Sigui per ignorància o mala fe, Espanya encara no es creu que si parlem en català no és per fer la punyeta a la resta d'espanyols. Els comentaris que s'han escoltat de diputats populars els deixa en evidència i a mi em fa vergonya, doncs t'imagines que són gent amb estudis i educació...
Probablement nosaltres tenim una part de culpa i en això els nostres polítics tampoc han estat a l'alçada que es podria esperar. Ens hem perdut amb picabaralles absurdes i, sobretot, cadascú ha anat pel seu compte i d'això no n'hem après. Avui el president demanava la col·laboració de tots els partits catalans per afrontar les envestides que arriben d'Espanya. Jo, no penso que ara ho sapiguem fer millor que abans, i continuarem anant per separat, cadascú demanant una cosa diferent. Ells ho saben i per això no ens tenen por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada