Aquests dies llegint diferents escrits i comentaris d'opinadors propers als socialistes o fins i tot de persones que han tingut càrrecs en representació del PSC, he pogut constatar que fan una crítica molt favorable al nou president de la Generalitat, tant pel què fa a la composició del nou govern, amb reducció inclosa, com per les primeres decisions preses. Venint doncs de persones properes al PSC, em fa preguntar si això és la Sociovergència que tant se'n parla, o bé la Sociovergència arribaria si hi hagués govern de coalició entre els dos partits.
El més ben parat de les crítiques és el nou conseller Andreu Mas-Colell, a qui se li reconeix el seu currículum exemplar i la seva capacitat de negociació, i d'acostament a les persones. Si en una situació de crisi econòmica com la que vivim ara necessita d'alguna cosa és la confiança amb les persones que han de dirigir la política econòmica del nostre país. Escoltar d'aquests polítics que es veuen amb cor de reduir dràsticament el dèficit públic, anima al més desesperat.
A Mas se li ha de reconèixer la seva capacitat de generar expectatives i símptomes de seguretat, unes sensacions que no generava darrerament el Tripartit, i que segur va provocar la seva desfeta. Quan tothom té problemes financers el que més desitges és bones expectatives de recuperació, mesures clares i transparents, i imatge de seguretat en les persones que les han de prendre.
Llegint l'article de Germà Bel al diari ARA, m'ha vingut al cap la idea que de l'experiència de govern dels darrers temps, fàcilment podríem arribar a la conclusió que els partits que més personatges seriosos han aportat al món polític han estat CIU i PSC, i que potser per això hi ha tanta gent d'altres partits que temen la Sociovergència, al no comptar, entre les seves files, amb persones amb capacitat per fer una bona gestió política al nostre país.
Sigui el que sigui la Sociovergència, el que cal esperar dels actuals polítics és una bona gestió dels recursos de què disposen, amb una oposició que faciliti les coses, sense deixar de banda l'esperit crític i constructiu. Si el paper d'oposició constructiva la fa només el PSC, dependrà de l'actitud de la resta de partits polítics, i llurs expectatives de futur. El que a mi m'interessa, però és el futur del meu país, sense ximpleries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada