Compartir no és fàcil, sobretot quan hi ha divergències. Per contra, aquestes també et fan més fort i t'ajuden a defensar millor els teus ideals, que no vol dir aferrar-se en un lloc i no avançar, sinó madurar. Si et quedes a casa la vida es simplifica, encara que no sempre ni per a tothom, però a la que surts al carrer et trobes amb mil situacions que no sempre pots conduir com voldries. És per això que parlem de civisme, de diàleg, de saber escoltar... com a valors vitals per a tota convivència.
En els projectes en curs és important estar d'acord amb qui els comparteixes, però no imprescindible, sempre i quan siguis constructiu, dialogant i comprensiu. Sembla fàcil, però no ho és. A vegades ens entossudim i no volem baixar del burro, ni entenem els arguments dels altres. A vegades, però no els volem entendre, perquè només veiem allò nostre.
Amagar divergències en els pactes de govern entre dos o més partits és absurd. Si tothom veiés les coses de la mateixa manera, no caldria crear partits polítics diferenciats. Aquests hi són perquè la vida es veu de manera diferent. Acusar els altres quan no pensen igual que tu, és d'immadurs. No acceptar la divergència és de ments poc desenvolupades. Malauradament això passa, a casa i més enllà.
Avui he llegit comentaris de vilatans, els quals subscric i d'altres que no hi estic d'acord, i això és natural, però també he llegit comentaris intencionats que només buscaven el conflicte, a partir d'una premissa errònia, però expressament equivocada. No es pot acusar d'electoralisme quan es defensa un model d'actuació diferent al teu. Es pot titllar d'error i presentar-hi arguments en contra, però no fer afirmacions calumnioses que només condueixen al conflicte. En política, precisament, el que menys convé és el conflicte, i el pitjor que es pot fer és polititzar les discussions. Que visqui el debat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada