Mireu si estem fotuts, que el preu de la benzina arriba al sostre màxim i gairebé no se'n parla. Quan encara no havíem experimentat la sensació de crisi, qualsevol pujada del preu de la benzina provocava alarma social i de seguida es parlava del preu dels taxis, del transport. Ara com que tot està embolicat, ja no saps de què fer cas ni què subratllar per sobre dels altres.
Es tracta del relativisme que a algú espanta. Li ho fa perquè amb la seva excusa es justifica tot. Però és cert que en un entorn amb dificultats econòmiques per afrontar el dia a dia, l'apujada dels preus de la benzina no té els efectes que en una època normal. I això és perillós perquè pot ser el moment d'apujar tots els preus.
Avui hem anat a esmorzar en un lloc diferent de l'habitual. Els preus són més econòmics. A l'hora de pagar, al meu davant han cobrat un tallat: un euro. Jo he pres un cafè: un euro. No he sabut si cobraven el tallat més barat o bé el cafè més car. La qualitat tenia molt que desitjar.
És important estar a l'aguait i no deixar-se ensarronar. És clar que davant d'una apujada sorpresa dels preus tenim pocs recursos i ens fa mandra fer una denúncia formal, o bé acceptem que és qüestió de l'oferta i la demanda. Perquè... deixarem d'agafar el cotxe ara que la benzina està als núvols?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada