Avui tocava parlar del cara a cara, o més aviat de la prohibició per part de la Junta Electoral del cara a cara televisiu, però ha tocat repassar matemàtiques. Les propietats de la suma, o de la multiplicació: l'associativa, la commutativa, la distributiva... L'exponent d'una base negativa. Els nombres naturals i els nombres enters...
A mi sempre m'han agradat les matemàtiques, però reconec que ha passat molt temps i em falla la memòria a l'hora de recordar les definicions. Conservo l'agilitat en la pràctica, i gairebé dedueixo les definicions a partir del càlcul. És una sort que em toca estudiar matemàtiques i no gramàtica. Aquí sí que em perdria del tot. Mai havia disfrutat amb la gramàtica. Era de ciències.
Són moltes tecles i cadascuna fa el seu so, independent de les altres, però necessàriament harmòniques. No tot s'hi val, i no sempre a gust de tothom. Qui em demanava que entrés a jugar, si no hi havia regles, tothom feia el que volia, i es reien de l'ordre i el concert? En què ha millorat la partida? Ho entenen millor els espectadors? S'hi troben més a gust?
I l'equip? doncs és important comptar amb un bon equip, ben compenetrats, amb els mateixos objectius, respectant el capità, posant en pràctica el sistema assajat per obtenir l'èxit. Tenir confiança en l'equip, encara que et marquin molts gols, però saber que la defensa s'hi fa tant com pot, i també el porter. Els davanters ho tenen molt agraït, però s'han de refiar que els hi arribi la pilota, el mig camp és important, i sempre hi ha qui fa la feina bruta, la que no es veu, però que és imprescindible per veure lluir els altres, per obtenir els resultats esperats.
Avui hem repassat matemàtiques, i hem superat el mínim comú múltiple i el màxim comú divisor. Ja no representen cap obstacle. Hem assimilat les potències, i la rel quadrada. I demà, quan estigui a la feina, pensaré en positiu, per aconseguir convèncer els interlocutors que només sumant podrem aconseguir el millor per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada