Darrer dia de campanya

Avui és el darrer dia de la campanya a les eleccions municipals, abans del dia de reflexió. És curiós que fins avui no havia llegit res de partits com ara Unió, Progrés i Democràcia (UPD), de Rosa Díez. El candidat per Barcelona, Antonio Robles, ha criticat que se’ls ha tapat i no han pogut donar a conèixer el seu programa. Les declaracions que ha fet, junt amb Rosa Díez, han estat de crítica a l’estat de les autonomies, i de utilitzar el Parlament per parlar de tonteries sense importància. Suposo que és l’actitud de qui les enquestes no li preveuen cap representant en el nou Parlament.

També han hagut de fer el que han pogut, Reagrupament, de Joan Carretero, i Solidaritat Catalana per a la Independència (SCI) de Joan Laporta. Ambdós partits han tingut força ressò per Internet, on compten amb la col·laboració d’aliats ben assentats a la xarxa, però al carrer la seva veu no ha tingut gaire sortida. Les enquestes no donen cap escó a Reagrupament, i un escó per al partit de Laporta, encara que no totes.

Preguntant a la gent he vist que tothom dóna per guanyador indiscutible a Mas, però hi ha més dubtes a l’hora de vaticinar si obtindrà la majoria absoluta o no. Sembla ser que al final de la campanya el PSC ha recuperat alguns adeptes, però no suficients com per evitar que els resultats siguin una baixada important de la seva representació al Parlament.

El PSC haurà de treballar el seu futur des de l’oposició, resolvent totes les qüestions i dubtes que se li han acumulat, i aspirar a ser una alternativa de govern, sense pensar en aliances suïcides com fins ara. El pas està donat i ara cal que el sàpiguen seguir.

En tot cas, sigui quin sigui el resultat de diumenge, m’agradaria pensar que els avenços en benestar i cohesió social, no patiran una retallada, pensant que els queden quatre anys abans no n’hagin de donar compte als electors. Seria molt trist tornar a la situació d’ara fa set anys, sobretot tenint present la situació de crisi que estem patint. El tripartit i el PSC en particular, no han sabut explicar prou bé tot el que han aconseguit en afers socials, i ara potser ho notarem quan ja no hi haurà res a fer.