Avui m'he entretingut amb la notícia de les declaracions d'Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem (Fundació Catalanista Demòcrata), que ha comparegut davant la Comissió parlamentària que investiga el Cas Millet. L'actitud m'ha fet pensar amb l'Àngel Colom quan va respondre amb una actitud contundent contra els que l'interrogaven. M'imagino que és una bona manera de desviar l'atenció del veritable objecte que es tracta.
Colomines ha declarat que la comissió li semblava un frau de llei i que la comissió havia de citar a declarar el tinent d'alcalde de Barcelona, el senyor Ramon Garcia-Bragado, imputat pel cas de l'hotel del Palau. Ha defensat la gestió actual i passada de la Fundació i ha declarat que dimitiria si es constatés que s'ha obrat malament.
Xavier Bosch és un bon periodista i l'entrevista que li fa al president del Parlament és intel·ligent. Li ha dibuixat una Catalunya amb un dissabte ple de senyeres i estel·lades, i una mateixa Catalunya plena de banderes espanyoles el diumenge, per la victòria de la selecció.
Benach sap quina és la realitat catalana, representada al Parlament, on només 21 diputats dels 135 són independentistes. Cal, doncs, treballar per ampliar la representació i això, ja no parlo de l'entrevista, no s'aconsegueix a base de crits ni menyspreus, sinó buscant complicitats.
El president del Parlament és autocrític i això ajuda a l'interès de les persones per la política. Estem massa acostumats a escoltar discursos autocomplaents i picabaralles entre partits polítics, que són la base de la desafecció, i això Benach ho sap, i el periodista li sap treure.
Per què a Catalunya no hi ha tertúlies televisives tipus Intereconomia? De què es parlaria? quin seria el safareig? Jo em quedo amb Àgora i per fotre'm del mort i qui el vetlla, amb Polònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada