Jo hauria votat en contra de la llei, perquè no crec que sigui ni el moment oportú ni la llei adequada en un moment de desconfiança cap a les administracions i recel vers la despesa pública. La simbologia que podia tenir ara fa uns anys, la implantació d'una distribució territorial autòctona, és al segle XXI d'una aplicació dubtosa quant a la seva idoneïtat. A tot això s'hi suma la impossibilitat actual de suprimir o modificar les províncies, i les crítiques, en el territori, sobre la divisió territorial plantejada. Penso en el Penedès, l'Alt Ter o la Valh de Aran.
Dedicar recursos i temps a lleis que no es poden aplicar és començar la casa per la teulada, i més quan no hi ha unanimitat en la proposta, quan hi ha territoris que no veuen bé la divisió feta des de la direcció dels partits del govern.
La meva opció contrària a la llei no va implícita a la submissió a una normativa espanyola, sinó que veig bé que Catalunya determini la divisió territorial que li convingui, com també defenso una llei electoral pròpia, que en aquest cas els partits no han sabut defensar. Una altra cosa és pensar que ara sigui el moment oportú i la manera adequada de fer-ho. L'administració local porta molts anys maltractada i no reuneix el suport necessari per canviar la truita. Cada vegada hi ha més restriccions pressupostàries per als ajuntaments i la manera de solucionar-ho no passa per crear noves administracions, sinó de concentrar esforços en les actuals i solucionar els problemes financers que tenen.
Contínuament arriben notificacions d'administracions supramunicipals on se'ns comunica retalls pressupostaris, sense que s'aportin solucions. Si no som capaços de resoldre el finançament de l'administració local, no ens dediquem a aventuretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada