Hem tornat de la manifestació, contents per l'èxit assolit, cansats perquè ha estat dur i costava molt d'avançar. Però tornem amb una gran incògnita: i ara què?
M'imagino que la lectura que els partits polítics en faran serà diferent en funció dels seus interessos. M'ha agradat veure-hi famílies, amb persones grans i també de petites, anant a la manifestació en pla festiu encara que reivindicatiu.
Ens preguntàvem l'origen dels manifestants i ens ha semblat advertir que hi havia molta gent de fora de Barcelona, i això pot tenir diferents interpretacions. També, arribant a Barcelona amb cotxe, hem vist moltes banderes espanyoles, amb l'escut o amb el toro, dirigides a "la Roja", o contraposant-se a les senyeres.
A Catalunya som més de set milions de persones i molta diversitat. En som d'arrel catalana i també persones vingudes de fora, de primera o segona generació. Som catalans que parlem català i d'altres que parlen castellà, persones que demanen la independència i d'altres que no en senten la necessitat. Tots som catalans, i tenim prou elements que ens uneixen i que podem treballar per aconseguir la sobirania.
Hem de lluitar contra l'espoli. Una cosa és la solidaritat i l'altra ser l'ase dels cops. I això ho pot entendre un català de tota la vida i un català vingut de fora. Hem de reclamar més sobiranisme per aplicar les polítiques de govern que el nostre poble necessita. Podem reclamar la independència o el federalisme, o l'estructura estatal que creguem més adient, però el que tothom ha de reclamar és el dret a l'autodeterminació. Som una nació i nosaltres decidim. Si no encaixem a la Constitució espanyola, que es canviï o ens deixin marxar.
Felicitats a tots els que han participat a la manifestació, i als que l'han seguit emocionats i amb esperit reivindicatiu. Estarem atents per veure si hi ha un abans i un després del 10 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada