De la Sophie Watallon en guardo uns pocs records de la seva estada a Arenys de Mar, gràcies a l'amistat amb la Mieke Van Weddingen. Amb elles i dos músics més vàrem organitzar-los una mini gira musical ja fa una bona colla d'anys. La Sophie tocava la viola de gamba i era una artista convidada per Savall. Va ser professora de l'Escola Superior de Música de Catalunya. Pel poc que la vaig conèixer, diria que era tota ella música. Vaig saber de la seva mort per Internet, era molt jove!
De la Sophie guardo un enregistrament "The art of the viola bastarda". Amb aquest fons musical estic escrivint aquest petit recordatori a tres amigues que han marxat sense haver pogut acabar la feina, una valuosa feina.
Si la Sophie era de la part francesa de Bèlgica, de Namur, la Mieke era de Vlaanderen,
prop de Brussel·les. L'amistat amb la Mieke i la seva família va néixer d'un Europa Cantat a Namur, precisament. La Mieke era una artista de la flauta de bec, i professora a diferents escoles de música del seu país. La Mieke parlava el català que va estudiar en un parell d'estades a Catalunya, una d'elles a Vic. La Mieke patia esclerosi múltiple que li va provocar que s'allunyés de l'exercici de la seva professió, però sobretot vocació, fins la seva mort fa poc més d'un any.
La Pilar Pujol no coneixia la Mieke ni la Sophie, i encara que tocava la guitarra i havia animat la seva filla a tocar el violí, no estava en el món de la música. A la Pilar la vaig conèixer quan va aterrar a Mataró, després de voltar món i assolir també un gran coneixement del Tercer Sector. La Pilar era una especialista que va entrar a formar part del món del funcionariat on el que menys es valora és la capacitat d'artista que un pot tenir i aportar. Amb la Pilar hem compartit moments de tot, com a col·legues, però sempre he sentit que hi havia un component d'amistat que diferenciava la nostra relació de la que jo pugui tenir amb qualsevol dels altres companys de feina als quals aprecio molt.
La Pilar ens ha deixat fa una setmana, però jo encara la veig entrar al despatx amb un somriure maliciós, però sincer malgrat trobés molts obstacles que la podien fer entrebancar, penso jo que per enveja. La Pilar no treballava, sinó que creava. La
solució que donava a les coses tenia aquell component d'inventiva i creació que decantaven qualsevol tendència a la rutina. Era precisament la imposició de la rutina més absurda el que patia i li preocupava.
La Pilar com la Sophie i la Mieke tenia encara moltes coses a fer i a crear. Elles tres s'hauran trobat i espero que es facin molt amigues i m'enviïn algun senyal perquè pugui entendre que s'han conegut i que es troben bé. Jo, amb la millor família que mai hagués pogut imaginar, continuaré saltant obstacles i contribuint a fer fàcil la vida dels que m'envolten, i si pogués, també m'agradaria crear i no limitar-me a repetir i seguir consignes. A la Sophie, la Mieke i la Pilar els envio una abraçada de tot cor.
De la Sophie guardo un enregistrament "The art of the viola bastarda". Amb aquest fons musical estic escrivint aquest petit recordatori a tres amigues que han marxat sense haver pogut acabar la feina, una valuosa feina.
Si la Sophie era de la part francesa de Bèlgica, de Namur, la Mieke era de Vlaanderen,
prop de Brussel·les. L'amistat amb la Mieke i la seva família va néixer d'un Europa Cantat a Namur, precisament. La Mieke era una artista de la flauta de bec, i professora a diferents escoles de música del seu país. La Mieke parlava el català que va estudiar en un parell d'estades a Catalunya, una d'elles a Vic. La Mieke patia esclerosi múltiple que li va provocar que s'allunyés de l'exercici de la seva professió, però sobretot vocació, fins la seva mort fa poc més d'un any.La Pilar Pujol no coneixia la Mieke ni la Sophie, i encara que tocava la guitarra i havia animat la seva filla a tocar el violí, no estava en el món de la música. A la Pilar la vaig conèixer quan va aterrar a Mataró, després de voltar món i assolir també un gran coneixement del Tercer Sector. La Pilar era una especialista que va entrar a formar part del món del funcionariat on el que menys es valora és la capacitat d'artista que un pot tenir i aportar. Amb la Pilar hem compartit moments de tot, com a col·legues, però sempre he sentit que hi havia un component d'amistat que diferenciava la nostra relació de la que jo pugui tenir amb qualsevol dels altres companys de feina als quals aprecio molt.
La Pilar ens ha deixat fa una setmana, però jo encara la veig entrar al despatx amb un somriure maliciós, però sincer malgrat trobés molts obstacles que la podien fer entrebancar, penso jo que per enveja. La Pilar no treballava, sinó que creava. La
solució que donava a les coses tenia aquell component d'inventiva i creació que decantaven qualsevol tendència a la rutina. Era precisament la imposició de la rutina més absurda el que patia i li preocupava.La Pilar com la Sophie i la Mieke tenia encara moltes coses a fer i a crear. Elles tres s'hauran trobat i espero que es facin molt amigues i m'enviïn algun senyal perquè pugui entendre que s'han conegut i que es troben bé. Jo, amb la millor família que mai hagués pogut imaginar, continuaré saltant obstacles i contribuint a fer fàcil la vida dels que m'envolten, i si pogués, també m'agradaria crear i no limitar-me a repetir i seguir consignes. A la Sophie, la Mieke i la Pilar els envio una abraçada de tot cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada