Senyors, cada vegada som més les persones que estem farts del Tribunal Constitucional (i també del PP). Estem farts perquè és una presa de pel i perquè ha perdut tot el crèdit que encara conservava. Perquè no es pot fer més el ridícul, i perquè s'ha demostrat que el poder judicial no és independent dels altres poders, sinó que és una plataforma política del partit majoritari, s'entén en el moment de la seva constitució. Un Tribunal Constitucional que està format per persones recusades i persones a qui fa dos anys se'ls va acabar el període de temps pel qual varen ser nomenats.
I he afegit el PP perquè, com el mateix "defensor del pueblo", varen recusar un estatut referendat pel poble català, que és sobirà, i aprovat pels seus representants al Parlament català i al Congrés de Madrid. L'he afegit perquè el seu discurs és cínic, sobretot el partit a Catalunya, on ens volen fer veure que creuen en la justícia i el que només creuen és que s'ha d'aconseguir com sigui ofegar les aspiracions democràtiques del poble català.
I mentre tot això passa, al Suprem el magistrat Varela acusa de prevaricació el jutge Garzón, per haver treballat sobre els assassinats comesos durant la dictadura. On és la lògica? On és el sentit comú? a què ens podem aferrar quan tot trontolla?
Ràbia i impotència són dues de les sensacions que sentim, però sobretot el desànim perquè no veiem clar el futur que ens espera. Estic d'acord amb els que opinen que el PP i els seus jutges afins, i també el senyor Múgica, han fet mol mal al Constitucional, que l'han deixat en un carreró sense sortida i que fins i tot cessant tots els seus membres i escollint-ne de nous, no hi ha cap garantia que ens mereixi confiança. A mi, si no em demostren que els jutges actuen independentment de les seves preferències polítiques, continuaré pensant que el poder judicial no està legitimat per actuar, i les seves institucions em semblaran un engany, un frau a la població.
Arribats a aquest punt, no sé vostès, però jo... estic fart del Tribunal Constitucional!
I he afegit el PP perquè, com el mateix "defensor del pueblo", varen recusar un estatut referendat pel poble català, que és sobirà, i aprovat pels seus representants al Parlament català i al Congrés de Madrid. L'he afegit perquè el seu discurs és cínic, sobretot el partit a Catalunya, on ens volen fer veure que creuen en la justícia i el que només creuen és que s'ha d'aconseguir com sigui ofegar les aspiracions democràtiques del poble català.
I mentre tot això passa, al Suprem el magistrat Varela acusa de prevaricació el jutge Garzón, per haver treballat sobre els assassinats comesos durant la dictadura. On és la lògica? On és el sentit comú? a què ens podem aferrar quan tot trontolla?
Ràbia i impotència són dues de les sensacions que sentim, però sobretot el desànim perquè no veiem clar el futur que ens espera. Estic d'acord amb els que opinen que el PP i els seus jutges afins, i també el senyor Múgica, han fet mol mal al Constitucional, que l'han deixat en un carreró sense sortida i que fins i tot cessant tots els seus membres i escollint-ne de nous, no hi ha cap garantia que ens mereixi confiança. A mi, si no em demostren que els jutges actuen independentment de les seves preferències polítiques, continuaré pensant que el poder judicial no està legitimat per actuar, i les seves institucions em semblaran un engany, un frau a la població.
Arribats a aquest punt, no sé vostès, però jo... estic fart del Tribunal Constitucional!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada