Fa quatre dies els directius de Caixa Laietana semblava que feien fàstics a una possible fusió amb la Caixa Penedès, com si estiguessin per sobre del bé i del mal, però sigui com sigui al final ens anuncien la seva decisió, amb una repercussió com en les altres fusions, és a dir, una reducció de les plantilles.
Si bé és bo que s'enforteixin les entitats bancàries, és una llàstima que repercuteixi en la taxa d'ocupació en uns moments de crisi com l'actual. Caldrà seguir de prop en què consisteix aquesta retallada de llocs de treball.
Era un temps en què les caixes d'estalvi tenien una consideració positiva per part de la ciutadania, enfront de l'opinió sobre els bancs. Ens fèiem notar la importància de l'Obra Social, i fins i tot del component nostrat en contraposició a "la invasió" dels bancs espanyols. De fet ens acontentàvem amb les promocions de vaixelles, rellotges i col·leccions discogràfiques, i amb l'esponsorització dels cartells de la festa del barri i de la coral del centre cívic.
Tot això ha canviat i en aquests moments ja pràcticament no es veuen cartells esponsoritzant activitats ciutadanes, les caixes varen comprar patrimoni on hi han avocat diners llargs i la fidelitat vers les caixes ha minvat, els interessos bancaris són pràcticament nuls i es visualitza més la gestió bancària que la rendibilitat dels dipòsits.
Amb poc temps veurem canviar l'equilibri de forces de les caixes d'estalvi del nostre país, i desapareixerà el component territorial que les identificava i feia sentir més properes a la població. És un temps de canvis que amb perspectiva haurem de valorar.
Si bé és bo que s'enforteixin les entitats bancàries, és una llàstima que repercuteixi en la taxa d'ocupació en uns moments de crisi com l'actual. Caldrà seguir de prop en què consisteix aquesta retallada de llocs de treball.
Era un temps en què les caixes d'estalvi tenien una consideració positiva per part de la ciutadania, enfront de l'opinió sobre els bancs. Ens fèiem notar la importància de l'Obra Social, i fins i tot del component nostrat en contraposició a "la invasió" dels bancs espanyols. De fet ens acontentàvem amb les promocions de vaixelles, rellotges i col·leccions discogràfiques, i amb l'esponsorització dels cartells de la festa del barri i de la coral del centre cívic.
Tot això ha canviat i en aquests moments ja pràcticament no es veuen cartells esponsoritzant activitats ciutadanes, les caixes varen comprar patrimoni on hi han avocat diners llargs i la fidelitat vers les caixes ha minvat, els interessos bancaris són pràcticament nuls i es visualitza més la gestió bancària que la rendibilitat dels dipòsits.
Amb poc temps veurem canviar l'equilibri de forces de les caixes d'estalvi del nostre país, i desapareixerà el component territorial que les identificava i feia sentir més properes a la població. És un temps de canvis que amb perspectiva haurem de valorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada