Qüestió de bona distribució

Per uns moments estàvem representant el conte de la lletera, però abans que ens caigués a terra ens hem adonat que no teníem clara la fórmula. És ben bé que quan vas just de butxaca desenvolupes la imaginació, però corres el risc de despertar del somni a deshora i caure de nassos per terra. Això és el que passa als ajuntaments, encara que hi ha qui ho considera un tòpic.
Sí, hi ha qui no té memòria i aquella il·lusió que jo tenia de pensar que els polítics que han passat per un ajuntament, tindrien una visió diferent des de l'administració supramunicipal, puc constatar que era precisament una il·lusió.
És cert que els ajuntaments desenvolupen algunes activitats que no hi estan obligats, però la proximitat amb el ciutadà fa que sigui difícil dir que no a segons quines demandes. Però no tot són capricis. Hi ha actuacions que són competència d'altres administracions, però que si els ajuntaments no assumeixen es queden sense servei.
És qüestió de proximitat i coneixement de la realitat. No és estrany que defensis la descentralització de l'Estat, i això passa per una bona distribució del finançament públic. No pretenem crear els regnes de Taifa, sinó d'apropar l'administració al vilatà, però una administració amb competències i recursos. Ara, amb els casos de corrupció que hem viscut, es fa difícil defensar-ho, però no podem buscar excuses per distorsionar la realitat. Més a prop, més transparent.