Avui a la tertúlia radiofònica de les 3h de la tarda a Catalunya Ràdio, un dels tertulians ha sentenciat que al nostre país li falta entendre els governs de coalició i fàcilment es cau en l'error de pensar que el partit polític majoritari és qui li correspon governar.
Discutir aquest tema entre partidaris d'una banda o l'altra, entre militants o seguidors de partits que acostumen a ser majoritaris i seguidors de partits minoritaris, és absurd, perquè tothom tira per casa. Seria bo, però, fer l'esforç d'analitzar-ho de manera objectiva, sense pensar en el nom dels partits.
Hi ha un element important a tenir en compte i és el del paper que podrien fer els partits polítics minoritaris en un sistema on s'establís que governa qui treu més vots. En aquest cas ja no tindrien cap possibilitat de governar i afavoriria la consolidació de models de bipartidisme (n'hi ha uns quants). La possibilitat d'ajuntar-se amb altres partits per formar govern, justifica la seva pròpia existència i fa guanyar en diversitat i diàleg, encara que posa en perill la sostenibilitat del govern de coalició sortint.
Al meu entendre no hi ha, a priori, uns elements clars que afavoreixin una opció davant l'altra, sinó que més aviat es tracta d'analitzar cas per cas, per veure què li escau millor.
Però hi ha un fet que aquests dies s'ha donat en la política partidista del nostre país arran del segrest del Alakrana. Em refereixo a la facilitat en que el partit majoritari a l'oposició es llança contra el partit en el govern en afers considerats d'Estat que caldria respectar més, la qual cosa no vol dir estar-hi necessàriament d'acord. Això ho he viscut, salvant les distàncies, en la meva breu experiència política, i crec que no és bo. I no és una crítica a l'actual oposició, perquè em consta que en un hipotètic intercanvi de papers, passaria el mateix.
Hi ha, doncs, moltes coses que encara ens queda per aprendre en un sistema polític de democràcia representativa. Jo ja voldria, però ser a la següent etapa: la democràcia participativa.
Discutir aquest tema entre partidaris d'una banda o l'altra, entre militants o seguidors de partits que acostumen a ser majoritaris i seguidors de partits minoritaris, és absurd, perquè tothom tira per casa. Seria bo, però, fer l'esforç d'analitzar-ho de manera objectiva, sense pensar en el nom dels partits.
Hi ha un element important a tenir en compte i és el del paper que podrien fer els partits polítics minoritaris en un sistema on s'establís que governa qui treu més vots. En aquest cas ja no tindrien cap possibilitat de governar i afavoriria la consolidació de models de bipartidisme (n'hi ha uns quants). La possibilitat d'ajuntar-se amb altres partits per formar govern, justifica la seva pròpia existència i fa guanyar en diversitat i diàleg, encara que posa en perill la sostenibilitat del govern de coalició sortint.
Al meu entendre no hi ha, a priori, uns elements clars que afavoreixin una opció davant l'altra, sinó que més aviat es tracta d'analitzar cas per cas, per veure què li escau millor.
Però hi ha un fet que aquests dies s'ha donat en la política partidista del nostre país arran del segrest del Alakrana. Em refereixo a la facilitat en que el partit majoritari a l'oposició es llança contra el partit en el govern en afers considerats d'Estat que caldria respectar més, la qual cosa no vol dir estar-hi necessàriament d'acord. Això ho he viscut, salvant les distàncies, en la meva breu experiència política, i crec que no és bo. I no és una crítica a l'actual oposició, perquè em consta que en un hipotètic intercanvi de papers, passaria el mateix.
Hi ha, doncs, moltes coses que encara ens queda per aprendre en un sistema polític de democràcia representativa. Jo ja voldria, però ser a la següent etapa: la democràcia participativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada