La veritat és que m'he preparat per escriure el post d'avui mentre feien, a TV3, la pel·lícula "les veus del Pamano" i la meva ment ha quedat en blanc. Tot d'una m'ha entrat la indignació, sobretot quan he vist l'assassinat d'en Ventureta, el noi de 14 anys.
A diferència d'altres vegades amb unes altres pel·lícules, no m'he dit que era un babau, perquè m'ha vingut a la memòria alguns episodis de la guerra civil explicats pels meus pares, tot i que no en parlàvem massa. L'estupidesa de la guerra, la injustícia d'una guerra civil, les morts d'innocents...
Em ve de seguida a la memòria la transició política i em reforça la idea que vàrem ser poc valents i incapaços de trencar amb el feixisme, maquillant-lo i fins i tot arribant a justificar-lo. Sovint confonem el seny i la precaució amb la submissió, l'assentiment i el silenci.
És per això que no he pogut ni volgut entendre mai que personatges polítics del model totalitari i membres del govern quan existia la pena de mort per causes polítiques, hagin pogut continuar exercint el poder en un model de democràcia parlamentària. Aquí ha fallat alguna cosa i no sé si ha estat l'engany o la ignorància.
No sé si us passa, però a mi se'm remou l'estómac quan escolto segons qui parlant de democràcia i servei, quan el seu passat ha estat ple de totalitarisme i usurpació; de drets humans quan els han ignorat en el passat, i pretenguin donar exemple de civisme quan més aviat el que fan és l'ostentació del cinisme.
A diferència d'altres vegades amb unes altres pel·lícules, no m'he dit que era un babau, perquè m'ha vingut a la memòria alguns episodis de la guerra civil explicats pels meus pares, tot i que no en parlàvem massa. L'estupidesa de la guerra, la injustícia d'una guerra civil, les morts d'innocents...
Em ve de seguida a la memòria la transició política i em reforça la idea que vàrem ser poc valents i incapaços de trencar amb el feixisme, maquillant-lo i fins i tot arribant a justificar-lo. Sovint confonem el seny i la precaució amb la submissió, l'assentiment i el silenci.
És per això que no he pogut ni volgut entendre mai que personatges polítics del model totalitari i membres del govern quan existia la pena de mort per causes polítiques, hagin pogut continuar exercint el poder en un model de democràcia parlamentària. Aquí ha fallat alguna cosa i no sé si ha estat l'engany o la ignorància.
No sé si us passa, però a mi se'm remou l'estómac quan escolto segons qui parlant de democràcia i servei, quan el seu passat ha estat ple de totalitarisme i usurpació; de drets humans quan els han ignorat en el passat, i pretenguin donar exemple de civisme quan més aviat el que fan és l'ostentació del cinisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada