Amb les coses de menjar no s'hi juga! dèiem quan ens enfadàvem, i haver de comptar per poder menjar cada dia del mes, és prou seriós com per obligar-nos a complir les promeses electorals, sobretot quan aquestes són tan justes i èticament imprescindibles.
Se'ns va presentar una llei de la dependència, revolucionària i de gran impacte, il·lusionant a totes les persones que tenien problemes seriosos de dependència i subsistència. El govern català, format pels tres partits d'esquerres, va renunciar a presentar un recurs d'inconstitucionalitat per invasió de competències, per no posar cap impediment ni fre a la llei estrella de la legislatura. Han passat dos anys i aquesta llei fa olor de socarrimat.
Avui llegíem les paraules del president Montilla, acusant el govern de Madrid de no haver complert la seva part de responsabilitat. Evidentment CIU li retreia la seva actitud, i no haver fet cas de la petició que des del partit li havien fet.
Segur que hi ha persones que s'han vist beneficiades per l'aplicació de la llei, però no tot el que s'esperava, i molt més lentament del previsible.
Estem jugant amb foc i com sempre ho fem pagar als més dèbils, als de sempre. Ho escrivia fa pocs dies, tot parlant de la crisi financera sorgida després d'anys de bonança, però de bonança per a qui? Hi ha gent que fa molts anys que s'ho passa malament i ara no els podem anar a dir que ha arribat la crisi.
Està molt bé que el president Montilla renyi a qui no compleix les promeses, si és que no ens havia enredat ja d'entrada, però cal ser honest i valent, i treballar de veritat perquè la gent més desvalguda i amb pocs recursos, tinguin una vida digna.
Se'ns va presentar una llei de la dependència, revolucionària i de gran impacte, il·lusionant a totes les persones que tenien problemes seriosos de dependència i subsistència. El govern català, format pels tres partits d'esquerres, va renunciar a presentar un recurs d'inconstitucionalitat per invasió de competències, per no posar cap impediment ni fre a la llei estrella de la legislatura. Han passat dos anys i aquesta llei fa olor de socarrimat.
Avui llegíem les paraules del president Montilla, acusant el govern de Madrid de no haver complert la seva part de responsabilitat. Evidentment CIU li retreia la seva actitud, i no haver fet cas de la petició que des del partit li havien fet.
Segur que hi ha persones que s'han vist beneficiades per l'aplicació de la llei, però no tot el que s'esperava, i molt més lentament del previsible.
Estem jugant amb foc i com sempre ho fem pagar als més dèbils, als de sempre. Ho escrivia fa pocs dies, tot parlant de la crisi financera sorgida després d'anys de bonança, però de bonança per a qui? Hi ha gent que fa molts anys que s'ho passa malament i ara no els podem anar a dir que ha arribat la crisi.
Està molt bé que el president Montilla renyi a qui no compleix les promeses, si és que no ens havia enredat ja d'entrada, però cal ser honest i valent, i treballar de veritat perquè la gent més desvalguda i amb pocs recursos, tinguin una vida digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada