Parlar de llibertat d'expressió avui, al nostre país, pot semblar estrany, fora de joc, antiquat. De fet els de la meva generació i més grans hem viscut una bona part de la nostra vida amb la llibertat d'expressió reduïda, però d'això ja en fa uns quants anys.
M'agradaria poder comprovar quina és la sensació que experimenten les persones joves, davant la notícia d'amenaces a la llibertat d'expressió, com podria ser la que avui sortia als diaris sobre l'escriptor napolità Roberto Saviano, amenaçat a mort per la màfia, per haver publicat un llibre on denunciava la Camorra. Als més grans ens venen a la memòria fets ocorreguts a Xile, Argentina... Espanya, però no com a pel·lícules cinematogràfiques, sinó havent-t'ho experimentat a casa mateix, quan teníem prohibit parlar la nostra llengua, fi no era possible discrepar del govern establert.
Però hi ha maneres més subtils de limitar la llibertat d'expressió, que en un principi passen mig desapercebudes, però com la gota Malaia, aconsegueixen el seu objectiu. Aquest model és el que predomina a casa nostra el segle XXI, i només cal obrir bé els ulls i parar les orelles, pe adonar-se'n.
També hi ha maneres barroeres de fer callar la gent, però aquestes cauen pel seu propi pes, i desautoritzen la persona que les utilitza. La lliçó que aprens és que tot el que no puguis demostrar en fets, el vent s'ho acaba emportant, encara que a vegades costi més del que voldries. Quan una persona fa callar l'altra a base d'insults, desconfia d'ella.
M'agradaria poder comprovar quina és la sensació que experimenten les persones joves, davant la notícia d'amenaces a la llibertat d'expressió, com podria ser la que avui sortia als diaris sobre l'escriptor napolità Roberto Saviano, amenaçat a mort per la màfia, per haver publicat un llibre on denunciava la Camorra. Als més grans ens venen a la memòria fets ocorreguts a Xile, Argentina... Espanya, però no com a pel·lícules cinematogràfiques, sinó havent-t'ho experimentat a casa mateix, quan teníem prohibit parlar la nostra llengua, fi no era possible discrepar del govern establert.
Però hi ha maneres més subtils de limitar la llibertat d'expressió, que en un principi passen mig desapercebudes, però com la gota Malaia, aconsegueixen el seu objectiu. Aquest model és el que predomina a casa nostra el segle XXI, i només cal obrir bé els ulls i parar les orelles, pe adonar-se'n.
També hi ha maneres barroeres de fer callar la gent, però aquestes cauen pel seu propi pes, i desautoritzen la persona que les utilitza. La lliçó que aprens és que tot el que no puguis demostrar en fets, el vent s'ho acaba emportant, encara que a vegades costi més del que voldries. Quan una persona fa callar l'altra a base d'insults, desconfia d'ella.
2 comentaris:
No et carregis els sciates, que tu els as votat, encara que sigui al teu poble o millot dit vila on vius.
potser que vigileu als convergents, estàn fent campanya personalitzada contra tu i altres.
Benvolgut anònim,
Gràcies per la intervenció al blog. Volia, però, dir-te que només faltaria que no puguéssim criticar als partits que hem votat. Precisament és pel fet d'haver votat que tens la tranquil·litat de poder opinar i criticar allò que creus que no es fa bé.
Quant a la campanya que puguin fer altres partits contra la meva persona, no tinc res més a dir que tinc la consciència molt tranquil·la d'estar treballant pel projecte que entre tots vàrem decidir tirar endavant. Si tenen motius, faran bé de criticar-me, i si no els tenen, els caurà sobre d'ells.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada