No li volen, però ell insisteix. Vol que l'escoltin perquè té molt a dir. L'altre es fa un tip de riure: ha aconseguit que "she's my friend" ignori qui el va desterrar.
Tot i que el senyor Rajoy declarava que no li agradava que Espanya fos ignorada pels EUA, se li notava sota el bigoti que estava content de què el president Zapatero fos arraconat de la colla. Tot plegat misèria política que crea desafecció a tota cosa que fa olor de política.
M'agraden més les declaracions d'un catedràtic d'economia que l'altre dia es queixava de tanta comèdia i es preguntava què solucionarien aquests grans mandataris que no haguessin pogut solucionar abans. Si les institucions que tenim més a prop no ens mereixen gaire confiança, què pensarem de les grans institucions mundials?
La pregunta que s'han de fer és com recuperar la confiança de la gent, i treballar per ser més coherents i transparents. Només ensenyant les cartes seran capaços de convèncer el món que de veritat estan treballant per una bona causa i no per al seu propi benefici.
Aznar probablement està content de l'actitud de Bush, però hauria de reflexionar una mica i adonar-se que fins i tot el republicà McCain, en plena campanya electoral, ha hagut de recórrer a la mateixa tàctica que Sant Pere quan negà ser deixeble de Jesús, declarant que ell no és Bush. Aquest president que formarà part dels pitjors presidents de la història és l'avalador d'un nostre expresident que la ignorància el porta a continuar fent el ridícul a les conferències que assisteix i el conviden.
Veurem si Zapatero podrà entrar, però sigui una cosa o una altra, el que ZP ha de fer és clarificar les seves idees, i defensar-les de veritat i no jugar amb el personal, perquè si d'una cosa es caracteritza el president, és d'incomplir sistemàticament les promeses, i això té un límit, només salvable per la incompetència dels seus adversaris.
Tot i que el senyor Rajoy declarava que no li agradava que Espanya fos ignorada pels EUA, se li notava sota el bigoti que estava content de què el president Zapatero fos arraconat de la colla. Tot plegat misèria política que crea desafecció a tota cosa que fa olor de política.
M'agraden més les declaracions d'un catedràtic d'economia que l'altre dia es queixava de tanta comèdia i es preguntava què solucionarien aquests grans mandataris que no haguessin pogut solucionar abans. Si les institucions que tenim més a prop no ens mereixen gaire confiança, què pensarem de les grans institucions mundials?
La pregunta que s'han de fer és com recuperar la confiança de la gent, i treballar per ser més coherents i transparents. Només ensenyant les cartes seran capaços de convèncer el món que de veritat estan treballant per una bona causa i no per al seu propi benefici.
Aznar probablement està content de l'actitud de Bush, però hauria de reflexionar una mica i adonar-se que fins i tot el republicà McCain, en plena campanya electoral, ha hagut de recórrer a la mateixa tàctica que Sant Pere quan negà ser deixeble de Jesús, declarant que ell no és Bush. Aquest president que formarà part dels pitjors presidents de la història és l'avalador d'un nostre expresident que la ignorància el porta a continuar fent el ridícul a les conferències que assisteix i el conviden.
Veurem si Zapatero podrà entrar, però sigui una cosa o una altra, el que ZP ha de fer és clarificar les seves idees, i defensar-les de veritat i no jugar amb el personal, perquè si d'una cosa es caracteritza el president, és d'incomplir sistemàticament les promeses, i això té un límit, només salvable per la incompetència dels seus adversaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada