divendres, 10 d’octubre del 2008

Se'n va el tercer

Avui us volia parlar de la tertúlia del nostre Grup de Debat i Tertúlia, que tractàvem el tema de l'Aula d'acollida, i ens ho explicava la Lourdes Cazorla, professora responsable de l'Aula d'acollida de l'Institut Tres Turons d'Arenys de Mar, però he llegit un article al diari El Periódico que m'agradaria comentar.
Us haig de dir que l'exposició sobre l'Aula d'acollida ha estat molt interessant, i a més de conèixer a fons el seu funcionament, n'he tret algunes idees que analitzaré amb calma per plantejar la possibilitat de posar en marxa algun projecte nou.
Fa ràbia constatar que la ignorància o la mala fe, fa opinar de manera frívola sobre temes desconeguts. Us asseguro que val la pena conèixer a fons la feina que es fa a l'Aula d'acollida per adonar-se del treball que representa i dels resultats que s'obtenen. La Lourdes demanava una continuïtat en aquesta tasca d'acollida i acompanyament, més enllà de l'escola, i la Dolors ja pensava amb associats de l'Aula d'Extensió Universitària. En parlaré un altre dia.
Bé, tal com us deia, l'article que us volia referir és de Juan José López Burniol, i l'ha titulat "Bush: vuit anys perduts". En un moment de l'escrit comenta: "Bush ha presidit impàvid aquesta debacle, i ha donat proves d'indigència intel.·ectual, insignificança política i discutible coratge personal." I acaba dient: "Per això sonen a falses les retòriques preguntes sobre si Sarah Palin estaria capacitada per ocupar la presidència en cas de mort de McCain. Després de Bush, qualsevol pot estar-ho. ¡Sort per al pròxim!".
A diferència de Jordi Pujol, l'expresident del govern espanyol, el senyor Aznar, m'avergonyia com a president, tot i que no el considerés el meu president. Sempre he pensat que Aznar no tenia la categoria per arribar a ser president de govern, i l'única explicació possible era pensar que era fruit d'un treball de laboratori.