Aquesta matinada ha mort Josep Benet, historiador i antifranquista reconegut, que ha estat clau en la transició democràtica. Avui, doncs és un dia de dol per a tots els catalans, en homenatge a una persona que ha dedicat bona part de la seva vida a defensar la nació catalana.
No sé si us passa a vosaltres, però, per a mi, Josep Benet és un personatge que ha despertat grans admiradors i també molts detractors. Les persones que han conegut Benet, difícilment es mostren indiferents. Contradiccions i mals entesos han voltat la figura de Josep Benet, que no l'hi han de restar mèrit ni reconeixements.
Penso que la decisió d'encapçalar la llista del PSUC no es va entendre i li va fer perdre molts simpatitzants que sí havien entès la seva candidatura al Senat, l'any 1977, al capdavant de l'Entesa dels catalans.
En un món que critiquem els partits polítics, no s'entén les persones que actuen segons la seva consciència, no sempre a gust dels partits polítics.
Benet no ha estat un polític amable, sinó que mai ha callat allò que pensava, defensava i creia, i això tampoc l'ha ajudat massa en el reconeixement que es mereix. Tampoc, un polític d'esquerres, al nostre país, té l'admiració i fidelitat que s'atorga a persones de la dreta, una dreta que no té res a veure amb la dreta espanyola, però dreta al cap i a la fi.
Encara que els conceptes esquerra i dreta d'avui no tenen res a veure amb el que representaven durant els primers anys de la transició, l'esquerra, a casa nostra, viu més al límit de la contradicció; l'esperit crític arriba a extrems castigadors, i sense arribar a ser regnes de Taifa, es creen molts corrents que dificulten el caminar plegats, i encara més el reconeixement dels seus líders i avantpassats.
Josep Benet ha parlat i ha escrit sense callar-se res, i això l'hi ha creat enemics, sobretot d'aquells que no acceptaven la crítica i que confonien el seu treball amb la seva persona.
No em correspon defensar la persona de Josep Benet, perquè es defensa per ella mateixa, i al marge de les desavinences que pot haver originat, ningú podrà negar mai que és una figura de la història de Catalunya que quedarà per sempre a la nostra memòria.
No sé si us passa a vosaltres, però, per a mi, Josep Benet és un personatge que ha despertat grans admiradors i també molts detractors. Les persones que han conegut Benet, difícilment es mostren indiferents. Contradiccions i mals entesos han voltat la figura de Josep Benet, que no l'hi han de restar mèrit ni reconeixements.
Penso que la decisió d'encapçalar la llista del PSUC no es va entendre i li va fer perdre molts simpatitzants que sí havien entès la seva candidatura al Senat, l'any 1977, al capdavant de l'Entesa dels catalans.
En un món que critiquem els partits polítics, no s'entén les persones que actuen segons la seva consciència, no sempre a gust dels partits polítics.
Benet no ha estat un polític amable, sinó que mai ha callat allò que pensava, defensava i creia, i això tampoc l'ha ajudat massa en el reconeixement que es mereix. Tampoc, un polític d'esquerres, al nostre país, té l'admiració i fidelitat que s'atorga a persones de la dreta, una dreta que no té res a veure amb la dreta espanyola, però dreta al cap i a la fi.
Encara que els conceptes esquerra i dreta d'avui no tenen res a veure amb el que representaven durant els primers anys de la transició, l'esquerra, a casa nostra, viu més al límit de la contradicció; l'esperit crític arriba a extrems castigadors, i sense arribar a ser regnes de Taifa, es creen molts corrents que dificulten el caminar plegats, i encara més el reconeixement dels seus líders i avantpassats.
Josep Benet ha parlat i ha escrit sense callar-se res, i això l'hi ha creat enemics, sobretot d'aquells que no acceptaven la crítica i que confonien el seu treball amb la seva persona.
No em correspon defensar la persona de Josep Benet, perquè es defensa per ella mateixa, i al marge de les desavinences que pot haver originat, ningú podrà negar mai que és una figura de la història de Catalunya que quedarà per sempre a la nostra memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada