La població d’Arenys de Mar viu l’actualitat a partir de la ràdio i també d’un bon recull de publicacions mensuals. Ràdio Arenys és la degana de les ràdios municipals, i en aquests moments té el rècord d’hores d’emissió pròpia, amb la participació de professionals i col·laboradors.
La premsa escrita local té una bona tradició i en aquests moments podem parlar de quatre publicacions mensuals, que recullen l’actualitat veïnal. Per una banda hi ha l’Agenda i l’Ametlla d’Arenys, que són gratuïtes, i Arenys Vida Parroquial i la Rierada, de pagament.
De les quatre, Arenys Vida Parroquial és la més antiga i la que necessitava una renovació important, com també li va passar, no fa tant, a l’Agenda. La jubilació de la persona que la va gestionar, pràcticament sol, durant molts anys, ha estat l’ocasió per rentar-li la cara, no tan sols en la forma sinó també en el contingut.
L’Eudald Prat pren el relleu, però no ho fa sol sinó envoltat d’unes persones amb qui configuraran el Consell de redacció. A la nostra població sembla com si això de fer la feina en grup sigui una excepcionalitat, si ens fixem en l’activitat d’entitats i fins i tot en el mateix Ajuntament. Arenys és un poble de protagonistes que s’enfronten, de manera solitària, al perill.
El mes de febrer – l’edició de gener es lliura de manera conjunta amb el desembre – ha vist la llum la revista renovada, on d’entrada hi destaca el color, la qualitat de les fotografies, i les seccions. Tot i així se’m fa difícil comparar-les, ja que, tot i no haver deixat de ser subscriptor, el temps que darrerament li dedicava era mínim, i passava ràpidament a l’arxiu.
A Arenys Vida Parroquial li cal diversitat i rigor, i aconseguir que els arenyencs, i de manera especial la comunitat parroquial, tinguin interès per la publicació, se la sentin pròxima i, si volen col·laborar-hi, trobin les portes obertes. Estic totalment convençut que l’Eudald i les persones que li fan costat, faran gran la revista, fins al punt que proclamarem que la Vida Parroquial ha ressuscitat!
La premsa escrita local té una bona tradició i en aquests moments podem parlar de quatre publicacions mensuals, que recullen l’actualitat veïnal. Per una banda hi ha l’Agenda i l’Ametlla d’Arenys, que són gratuïtes, i Arenys Vida Parroquial i la Rierada, de pagament.
De les quatre, Arenys Vida Parroquial és la més antiga i la que necessitava una renovació important, com també li va passar, no fa tant, a l’Agenda. La jubilació de la persona que la va gestionar, pràcticament sol, durant molts anys, ha estat l’ocasió per rentar-li la cara, no tan sols en la forma sinó també en el contingut.
L’Eudald Prat pren el relleu, però no ho fa sol sinó envoltat d’unes persones amb qui configuraran el Consell de redacció. A la nostra població sembla com si això de fer la feina en grup sigui una excepcionalitat, si ens fixem en l’activitat d’entitats i fins i tot en el mateix Ajuntament. Arenys és un poble de protagonistes que s’enfronten, de manera solitària, al perill.
El mes de febrer – l’edició de gener es lliura de manera conjunta amb el desembre – ha vist la llum la revista renovada, on d’entrada hi destaca el color, la qualitat de les fotografies, i les seccions. Tot i així se’m fa difícil comparar-les, ja que, tot i no haver deixat de ser subscriptor, el temps que darrerament li dedicava era mínim, i passava ràpidament a l’arxiu.
A Arenys Vida Parroquial li cal diversitat i rigor, i aconseguir que els arenyencs, i de manera especial la comunitat parroquial, tinguin interès per la publicació, se la sentin pròxima i, si volen col·laborar-hi, trobin les portes obertes. Estic totalment convençut que l’Eudald i les persones que li fan costat, faran gran la revista, fins al punt que proclamarem que la Vida Parroquial ha ressuscitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada