David Jou a l’Aula

Aquesta tarda he assistit a la classe del doctor David Jou, a l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran, d’Arenys de Mar. La sala era plena a vessar i s’ha hagut d’habilitar un altre espai, amb circuit tancat de televisió. Abans que res, doncs, cal felicitar els directius de l’Aula, per la seva gran tasca, i també a tots els alumnes, per l’exemple que donen als que encara no ens hem jubilat. L’Aula és un luxe per als arenyencs, i jo desitjo que continuï molts anys, per poder-ne fer ús.

A qui no coneix David Jou, li pot resultar estrany que se’l presenti com a poeta i físic, i encara més quan li parles d’una de les seves obres: “algunes qüestions sobre ciència i fe”. Us ben asseguro que el resultat és el d’un home brillant, a qui de ben segur li costa parlar per a la majoria dels mortals, però malgrat tot es fa escoltar, i se n’aprèn.
No és la primera vegada que ha vingut a Arenys. A la nostra vila hi té molts “fans”, que aprofiten l’ocasió per engrescar-lo a venir, i sempre omple les aules.
Us recomano que accediu al web de l’Aula, on hi pengen cada setmana, la conferència del dimarts a la tarda. Tot el que us pugui dir jo us emmascararia el contingut de la seva conferència, i és bo que l’escolteu en l’enregistrament.
El títol de la conferència era: “El temps i la vida”, i ens ha parlat del temps regulador, dels nostres rellotges biològics, i els ritmes; del temps creador, basat en l’evolució i el desenvolupament; del temps destructor, amb l’envelliment i la mort, i del contra temps: la memòria. Ha acabat la seva xerrada tot recitant tres poemes, que il·lustraven diferents elements que han anat sortint durant la conferència.
Quan tot feia pensar que la sala quedaria muda, m’ha sorprès el reguitzell de preguntes, al conferenciant. En Quico li ha demanat per la definició del temps, i el David Jou li ha parlat d’una d’elles, la de Plató: “la imatge mòbil de l’eternitat”. I una pregunta curiosa que ha fet riure a la majoria dels assistents (penseu que jo era dels més joves). Una senyora ha comentat que es discutia amb joves, que li deien que dormir de dia enlloc de la nit, tenia els mateixos efectes. En David Jou ha arribat a la conclusió que podria fer el mateix efecte, però llavors no es podrien anomenar ecologistes, perquè la despesa d’energia de la nit per substituir la llum del dia, seria important.
Ha resultat una tarda distreta, que m’ha fet oblidar, per una estona, la crispació política que estem vivint aquests dies, o millor dit, aquests mesos. Escolteu l’enregistrament, i em dieu què us sembla.