Enguany celebrarem els 50 anys de la Biblioteca Popular P. Fidel Fita. De fet, segons m’explicava la seva directora, la Mercè Cussó, dos anys abans, és a dir, l’any 1955, Arenys de Mar disposava d’una ‘sucursal’ de la Biblioteca d’Arenys de Munt, fins que el 1957 es va crear la Biblioteca pròpiament dita. Tot això i més, ho podeu trobar al seu web.
No em cansaré mai de dir que la tasca que al llarg del temps han desenvolupament les biblioteques al nostre país, ha estat extraordinària. No sempre se’ls ha reconegut suficientment, sobretot l’administració local. Del meu record, i experiència personal, haig d’agrair la tasca del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que va aconseguir crear una xarxa dinàmica i eficient.
Sens dubte que l’esforç és compartit, i la il·lusió que hi ha posat la majoria de treballadors de les biblioteques que he visitat, ha permès que el grau de resposta i satisfacció dels usuaris, hagi estat tan alt.
La Biblioteca no és una sala de lectura. La Biblioteca és una font de cultura, i a més, és una eina integradora fonamental. Pocs recursos, ni tan sols els culturals, han estat tan acceptats pels nouvinguts, com ho són les biblioteques.
A la Biblioteca hi trobes llibres, cd’s, videos... però també narració de contes, tallers de lectura, conferències, exposicions... De la mateixa manera que els museus ja no es comporten com a simples magatzems d’art, també les biblioteques són vives i no un conjunt de prestatges plens de llibres.
Al llarg de l’any s’aniran celebrant diferents tipus d’activitats, una de les quals serà el viatge a l’Alguer, de l’11 al 14 d’octubre. Serà una entranyable oportunitat de conèixer una ciutat germana, per aquells que no l’hem visitat mai.
Permeteu-me que, des del meu blog, reti el meu petit homenatge d’agraïment a tota la gent que ha contribuït a que la Biblioteca P. Fidel Fita, pugui celebrar 50 anys de bona feina. Segur que tindrem més ocasions per anar-ne parlant. Gràcies Mercè, Xavi... i tota la gent que hi esteu treballant.
1 comentari:
Hola Xavier, nosaltres hi varem ser els darrers dies d’agost i els primers de setembre del 2006. L'Alguer és una ciutat que ens va sorprendre d’una forma extraordinària. Varem comprovar que el seu català és preciós i que el seu ús esta molt més estès del que creiem. Hi ha una veritable recuperació, però creiem que un dels factors que hi poden tenir a veure ha estat el turisme que reben des de terres catalanes. Vull dir que els hi és rentable. També hi ha força entitats que el promouen. Un dels moments més encantadors var ser la visita al claustre romànic de l’església de S. Francesc un dissabte al la tarda on es feia un recital de poesia en alguerès i català i mira per on....van començar una poesia d’en Salvador Espriu en la que parla de l’Alguer. Si hi aneu...mengeu la llagosta algueresa, és la millor que he menjat mai......ja et diré on. L’excursió a Bosa correcte però millor el Capo de Caccia i la Grotte di Nettuno a la que si pot accedir per mar o per l’escala del Cabirol. A veure si hi poem anar ja que és uns dels llocs per anar-hi sovint
Aurora
Publica un comentari a l'entrada