Aquest divendres 5 de maig vàrem tenir l’oportunitat de conèixer de la mà de sis joves arenyencs, que pensen de la família, de l’habitatge, de la precarietat laboral, del lleure, la cultura i les festes populars, de la igualtat entre home i dona i del compromís polític i social.
La periodista Isabel Artero va moderar un debat que va tenir com a protagonistes a la Lorena Estrada, la Sònia Casado, l’Irma Pigrau, l’Arnau Cucurull, en Raül Drechsel i en Francesc Garcia, sis joves amb trets comuns però amb aficions diferents i plantejaments diversos.
Resulta difícil resumir en poques paraules més de dues hores de debat sobre temes tan interessants. Tot i així intentaré reflectir la idea que, sobre cada tema tractat, es va posar de manifest.
Família
Tots eren conscients del canvi de l’estructura familiar i coincidien a manifestar que ara es busca més a fora, respostes que abans potser es trobaven dins la pròpia família. També varen dir que consideraven que els pares havien delegat massa alegrament l’educació dels seus fills a l’escola, i calia que ajudessin més als mestres per treballar plegats. Els joves, segons varen expressar, volen la independència dels pares, encara que són conscients que els necessiten.
Habitatge
Tots varen coincidir en les dificultats actuals d’aconseguir un habitatge. Els preus de compra són exageradament cars i els de lloguer també. Creien que fan falta més habitatges de protecció social per als joves, ja que l’oferta està molt per sota de la demanda. Quant als pisos de lloguer es va dir que hi havia molt pisos buits però els seus propietaris no els volien llogar per por als desperfectes que els poguessin ocasionar els joves. Es va parlar de l’ajut que dóna l’administració per fomentar el lloguer de pisos a joves, tot establint una assegurança per tranquil·litat dels propietaris.
A la pregunta de la Isabel sobre el seu interès per temes d’Urbanisme i Pla General, la resposta va ser diferent però en tot cas es va recalcar que l’Administració tampoc ha sabut fer participar d’aquest interès a la ciutadania. La Lorena, que té un perfil de persona implicada en la política activa, va fer notar que si els joves i la ciutadania en general no s’interessava per aquests temes tampoc podien donar tota la culpa als polítics.
Des del públic es va voler provocar als joves tot afirmant que la imatge que han donat els joves francesos ha estat de posar entre les cordes al govern francès, mentre que a Catalunya i a Espanya, la imatge ha estat la del “botellon”. La resposta va ser que és molt fàcil posar etiquetes i que potser aquesta era la imatge que s’havia volgut donar dels joves catalans i espanyols.
La provocació del públic va continuar al demanar per què els joves no reivindicaven la Caserna de la Guàrdia Civil per habitatges de protecció social. Des del mateix públic es va recordar que per aquest 14 de maig hi ha programada una manifestació per l’habitatge.
El regidor socialista Ramon Vinyes, present a la sala, va recordar que la llei preveu un percentatge per habitatges socials però que són els polítics que governen els que han de vetllar perquè aquest percentatge sigui el més alt possible.
La Precarietat laboral
Es va posar de manifest la realitat de la precarietat laboral d’avui dia. Aquest element junt amb la dificultat d’adquirir un habitatge és el que genera les dificultats d’independitzar-se de la família.
Es va entrar en un debat sobre la formació i la preparació que els joves adquirien i la utilitat que tenia de cara a trobar feina. Es va afirmar que tot i la pressió que els pares fan sovint perquè els fills estudiïn una carrera, es dóna la circumstància que troben més aviat feina els joves que realitzen mòduls professionals que no pas els llicenciats universitaris. Un jove quan acaba la carrera se li demana, per començar a treballar, que tingui experiència, i això no és possible.
En Francesc, que s’havia preparat aquest tema, ens va informar d’estadístiques comparatives sobre les dificultats de trobar una feina estable i decent. Els joves i sobre tot les dones eren qui en sortien més malparats. La Lorena va informar de l’acord per a la reforma laboral d’aquests darrers dies, on s’ha avançat en el tema de la contractació fixa i les bonificacions per als empresaris.
El públic també va estar molt participatiu en aquest punt. Es va comparar amb anys anteriors i l’Oriol Ferran, fins fa pocs dies secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar la desesperació de l’anterior conseller d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació, per fer entendre als estudiants que és molt millor una carrera de tres anys i dos més equivalents a màsters que no pas els quatre + un.
Algunes intervencions varen deixar clar que durant els estudis universitaris un s’ha de buscar la vida per després tenir més facilitat de trobar una feina estable i ben remunerada.
Lleure, cultura i festes populars
L’Irma a qui li tocava introduir el tema va fer notar la diferència que hi ha entre assistir a festes a grans concentracions urbanes o bé a la festa major d’un poble com Arenys. Va sentir-se molesta per haver rebut tantes crítiques i insults mentre que se’ls confiava l’educació en el lleure dels nois i noies de la vila. Es va voler deixar clar que era un error relacionar jove en el lleure amb la beguda, i la Lorena va afirmar que el lleure forma part de la cultura però aquesta és una cosa més. Va aprofitar per introduir un tema interessant donant com a exemples la possibilitat d’obrir espais com la Biblioteca o el Calisay, a les nits, per fer-hi jocs de rol i activitat atractives per als joves. Unes activitats que altres ajuntaments han instaurat i que s’han convertit com alternatives al simple “botellon” o discoteca.
Es va posar de manifest la desconfiança de l’equip de govern vers els joves, que en definitiva són els que animen i sostenen les festes tradicionals d’Arenys. I varen afirmar la sospita que per a l’Ajuntament l’opinió del jove valia la meitat. En aquest punt es va entrar en una discussió dialèctica entre alguns joves de la taula i la tècnica de Joventut, que assistia a la xerrada, a títol personal.
Des del públic també es va voler constatar l’opinió que a Arenys feia molts anys que no existia una política cultural, la qual cosa no volia dir que no es fessin actes culturals, molts dels quals són impulsats per les entitats culturals i socials de la vila. També es va dir que els polítics actuals no feien res per potenciar el creixement de joves compromesos pel futur d’Arenys.
La igualtat entre home i dona
La manca de temps va fer que no es pogués tractar a fons aquest interessant tema. Tot i així es va dir que malgrat la situació no és la mateixa que anys enrera, encara consideraven que calia fer un llarg camí. La Sònia, encarregada d’aquest tema, va afirmar que a nivell legislatiu s’havia avançat molt però la mentalitat dels homes i també de les dones no havia evolucionat massa.
El compromís polític i social
Com a cloenda de l’acte es va tractar aquest tema a partir de la resposta que va fer cadascun dels joves participants a la taula, a la pregunta de la Isabel Artero: Si estem d’acord que les decisions les prenen els polítics, per què el jove no es compromet políticament?
Les respostes van ser molt diverses, des de qui no li interessava o no si volia comprometre però es creia en el dret a poder-ho criticar, fins a qui hi estava compromesa i li sabia greu el desprestigi que tenien els polítics. Algú també va dir que semblava que en política també es demanava experiència, cosa que els joves no tenen.
Novament la intervenció de Ramon Vinyes per fer notar que algú s’ha d’encarregar de gestionar l’administració pública i considerava que els joves s’hi havien d’implicar.
A les 12 de la nit va acabar la sessió. La gent que va quedar-se fins al final va sortir-ne contenta, i alguns vàrem continuar la conversa, al carrer, fins després de la una.
El proper acte serà la conferència del parlamentari Mohammed Chaib, sobre Immigració i Integració.
La periodista Isabel Artero va moderar un debat que va tenir com a protagonistes a la Lorena Estrada, la Sònia Casado, l’Irma Pigrau, l’Arnau Cucurull, en Raül Drechsel i en Francesc Garcia, sis joves amb trets comuns però amb aficions diferents i plantejaments diversos.
Resulta difícil resumir en poques paraules més de dues hores de debat sobre temes tan interessants. Tot i així intentaré reflectir la idea que, sobre cada tema tractat, es va posar de manifest.
Família
Tots eren conscients del canvi de l’estructura familiar i coincidien a manifestar que ara es busca més a fora, respostes que abans potser es trobaven dins la pròpia família. També varen dir que consideraven que els pares havien delegat massa alegrament l’educació dels seus fills a l’escola, i calia que ajudessin més als mestres per treballar plegats. Els joves, segons varen expressar, volen la independència dels pares, encara que són conscients que els necessiten.
Habitatge
Tots varen coincidir en les dificultats actuals d’aconseguir un habitatge. Els preus de compra són exageradament cars i els de lloguer també. Creien que fan falta més habitatges de protecció social per als joves, ja que l’oferta està molt per sota de la demanda. Quant als pisos de lloguer es va dir que hi havia molt pisos buits però els seus propietaris no els volien llogar per por als desperfectes que els poguessin ocasionar els joves. Es va parlar de l’ajut que dóna l’administració per fomentar el lloguer de pisos a joves, tot establint una assegurança per tranquil·litat dels propietaris.
A la pregunta de la Isabel sobre el seu interès per temes d’Urbanisme i Pla General, la resposta va ser diferent però en tot cas es va recalcar que l’Administració tampoc ha sabut fer participar d’aquest interès a la ciutadania. La Lorena, que té un perfil de persona implicada en la política activa, va fer notar que si els joves i la ciutadania en general no s’interessava per aquests temes tampoc podien donar tota la culpa als polítics.
Des del públic es va voler provocar als joves tot afirmant que la imatge que han donat els joves francesos ha estat de posar entre les cordes al govern francès, mentre que a Catalunya i a Espanya, la imatge ha estat la del “botellon”. La resposta va ser que és molt fàcil posar etiquetes i que potser aquesta era la imatge que s’havia volgut donar dels joves catalans i espanyols.
La provocació del públic va continuar al demanar per què els joves no reivindicaven la Caserna de la Guàrdia Civil per habitatges de protecció social. Des del mateix públic es va recordar que per aquest 14 de maig hi ha programada una manifestació per l’habitatge.
El regidor socialista Ramon Vinyes, present a la sala, va recordar que la llei preveu un percentatge per habitatges socials però que són els polítics que governen els que han de vetllar perquè aquest percentatge sigui el més alt possible.
La Precarietat laboral
Es va posar de manifest la realitat de la precarietat laboral d’avui dia. Aquest element junt amb la dificultat d’adquirir un habitatge és el que genera les dificultats d’independitzar-se de la família.
Es va entrar en un debat sobre la formació i la preparació que els joves adquirien i la utilitat que tenia de cara a trobar feina. Es va afirmar que tot i la pressió que els pares fan sovint perquè els fills estudiïn una carrera, es dóna la circumstància que troben més aviat feina els joves que realitzen mòduls professionals que no pas els llicenciats universitaris. Un jove quan acaba la carrera se li demana, per començar a treballar, que tingui experiència, i això no és possible.
En Francesc, que s’havia preparat aquest tema, ens va informar d’estadístiques comparatives sobre les dificultats de trobar una feina estable i decent. Els joves i sobre tot les dones eren qui en sortien més malparats. La Lorena va informar de l’acord per a la reforma laboral d’aquests darrers dies, on s’ha avançat en el tema de la contractació fixa i les bonificacions per als empresaris.
El públic també va estar molt participatiu en aquest punt. Es va comparar amb anys anteriors i l’Oriol Ferran, fins fa pocs dies secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar la desesperació de l’anterior conseller d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació, per fer entendre als estudiants que és molt millor una carrera de tres anys i dos més equivalents a màsters que no pas els quatre + un.
Algunes intervencions varen deixar clar que durant els estudis universitaris un s’ha de buscar la vida per després tenir més facilitat de trobar una feina estable i ben remunerada.
Lleure, cultura i festes populars
L’Irma a qui li tocava introduir el tema va fer notar la diferència que hi ha entre assistir a festes a grans concentracions urbanes o bé a la festa major d’un poble com Arenys. Va sentir-se molesta per haver rebut tantes crítiques i insults mentre que se’ls confiava l’educació en el lleure dels nois i noies de la vila. Es va voler deixar clar que era un error relacionar jove en el lleure amb la beguda, i la Lorena va afirmar que el lleure forma part de la cultura però aquesta és una cosa més. Va aprofitar per introduir un tema interessant donant com a exemples la possibilitat d’obrir espais com la Biblioteca o el Calisay, a les nits, per fer-hi jocs de rol i activitat atractives per als joves. Unes activitats que altres ajuntaments han instaurat i que s’han convertit com alternatives al simple “botellon” o discoteca.
Es va posar de manifest la desconfiança de l’equip de govern vers els joves, que en definitiva són els que animen i sostenen les festes tradicionals d’Arenys. I varen afirmar la sospita que per a l’Ajuntament l’opinió del jove valia la meitat. En aquest punt es va entrar en una discussió dialèctica entre alguns joves de la taula i la tècnica de Joventut, que assistia a la xerrada, a títol personal.
Des del públic també es va voler constatar l’opinió que a Arenys feia molts anys que no existia una política cultural, la qual cosa no volia dir que no es fessin actes culturals, molts dels quals són impulsats per les entitats culturals i socials de la vila. També es va dir que els polítics actuals no feien res per potenciar el creixement de joves compromesos pel futur d’Arenys.
La igualtat entre home i dona
La manca de temps va fer que no es pogués tractar a fons aquest interessant tema. Tot i així es va dir que malgrat la situació no és la mateixa que anys enrera, encara consideraven que calia fer un llarg camí. La Sònia, encarregada d’aquest tema, va afirmar que a nivell legislatiu s’havia avançat molt però la mentalitat dels homes i també de les dones no havia evolucionat massa.
El compromís polític i social
Com a cloenda de l’acte es va tractar aquest tema a partir de la resposta que va fer cadascun dels joves participants a la taula, a la pregunta de la Isabel Artero: Si estem d’acord que les decisions les prenen els polítics, per què el jove no es compromet políticament?
Les respostes van ser molt diverses, des de qui no li interessava o no si volia comprometre però es creia en el dret a poder-ho criticar, fins a qui hi estava compromesa i li sabia greu el desprestigi que tenien els polítics. Algú també va dir que semblava que en política també es demanava experiència, cosa que els joves no tenen.
Novament la intervenció de Ramon Vinyes per fer notar que algú s’ha d’encarregar de gestionar l’administració pública i considerava que els joves s’hi havien d’implicar.
A les 12 de la nit va acabar la sessió. La gent que va quedar-se fins al final va sortir-ne contenta, i alguns vàrem continuar la conversa, al carrer, fins després de la una.
El proper acte serà la conferència del parlamentari Mohammed Chaib, sobre Immigració i Integració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada