divendres, 19 de maig del 2006

Canvi en l’estratègia electoral

La decisió d’avançar les eleccions autonòmiques haurà modificat l’estratègia electoralista dels partits polítics, sobretot pel fet que els preparatius de les municipals passen a segon pla, i això voldrà dir que la precampanya que es preveia podria començar després de l’estiu, s’endarrerirà fins a l’endemà de l’escrutini de les autonòmiques.

Se’m fa difícil assegurar si això serà positiu o no, ja que d’alguna manera estem sempre en precampanya. És cert que a moltes ciutats els partits polítics ja havien avançat el nom dels seus alcaldables considerant que després del referèndum de l’Estatut seria la primera convocatòria electoral. També és cert que els efectes seran diferents entre municipis, en funció del nivell d’estabilitat governamental que tinguin.
Arenys de Mar haurà de fer un parèntesi a la dinàmica actual que es caracteritza per un govern pràcticament en somort, sense projecte de futur, amb una incertesa constant i una incapacitat manifesta de governar des que va perdre la majoria absoluta. S’ha pogut comprovar que el projecte CIU+PP només s’aguantava perquè ostentava la majoria, no pas per la vàlua dels seus regidors i regidores, que han estat incapaços de liderar un projecte de govern, que en campanya electoral podia enganyar al més escèptic.
Les males maneres del govern s’han vist acompanyades per una manca de sensibilitat i una facilitat extrema per enemistar-se de col·lectius de joves i ciutadans. Ho deia fa uns dies, s’han fet forts en el govern per defensar-se de la discrepància com si es tractés d’atacs personals. No han acceptat la crítica i han estat incapaços de presentar un programa de govern clar i transparent. Tota la seva gestió ha estat improvisada i sense cap visió de futur a mig i llarg termini. L’oposició, que ho podria utilitzar a favor seu, haurà de preparar la seva participació a les autonòmiques, deixant una mica de banda la realitat municipal.
Veurem una campanya electoral on els dos partits que estan governant en coalició (CIU+PP) i sense fissures, començaran a tirar-se els plats pel cap per justificar la diferent manera d’entendre la sobirania catalana, encara que els regidors de CIU d’Arenys de Mar no es sumessin amb l’oposició en la crítica al PP per la seva campanya difamatòria i falsa contra Catalunya.
Els arenyencs podem arribar a entendre estratègiques partidistes que es podrien considerar contradictòries, però el que no podem acceptar és la incapacitat per governar, la manca d’idees, d’il·lusió i de programa.
L’alternativa als partits polítics d’Arenys passava per la creació d’un grup d’independents, animats per ICV, amb la intenció de presentar i aplicar una altra manera de fer política. No sé si l’avançament de les eleccions autonòmiques frenarà el projecte o l’aturarà definitivament, però considero que Arenys necessita gent nova i jovent compromès políticament, per evitar que l’estancament social i cultural de la nostra vila es perpetuï.