Champions versus Estatut

Avui tothom parla del Barça. És la final de la Champions i una vegada més el Barça intentarà tornar amb la copa que només ha aconseguit una vegada en tota la seva història, ara fa catorze anys.

La Champions ha pres el relleu de l’Estatut, però serà per pocs dies, i encara menys si el Barça no aconsegueix l’objectiu. En aquest relleu hem pogut observar un canvi dràstic en l’actitud de la majoria de catalans. És curiós com gran part de les proclames a favor de l’equip van acompanyades d’un “Visca Catalunya”, com si tothom ho tingués assumit. Aquesta actitud no té la mateixa rèplica quan es tracta de defensar la nostra constitució, la que ens ha de permetre un més gran finançament i en conseqüència una més gran autonomia en la presa de decisions.
Els mitjans de comunicació i les tertúlies dels bars s’han dedicat a fer comparatives i la majoria de vegades ha triomfat la Champions per sobre de l’Estatut. Algú en podria fer una lectura científica. Jo la faré “d’estar per casa”.
Cada vegada queda més clar que la ciutadania necessita distreure’s i passar-s’ho bé. Això es nota quan programes espectacles teatrals: la majoria de la gent busca obres on hi pugui riure, sense demanar massa contingut. També queda plasmat en els resultats de l’audiència televisiva: els programes de premsa del cor, que es basen en la xafarderia i en riure’s dels altres, són els capdavanters, i també el futbol.
L’Estatut no ha aixecat passions. Probablement no calia esperar-ho i devem tenir massa present l’experiència de l’aprovació de l’Estatut de Sau. Les circumstàncies eren diferents i la situació catalana i la reivindicació de més sobirania es vivia de manera apassionada. Ara es tractava de fer un salt important i així ens ho varen vendre. Al final ningú té massa clar si s’ha fet el salt o algú ens ha fet el salt.
Per a molts l’elaboració de l’Estatut ha estat esgotadora, no pas per haver-hi participat activament sinó per tot el que l’ha envoltat, i ara, quan l’hem de referendar, ja no ens queda massa marxa. Però n’ha quedat per anar a París, o per animar i esperonar tota l’afició barcelonista i, per extensió, a molts catalans que encara veuen en el Barça un símbol de nació i sobirania al marge de l’Estat.
Fins aquest moment la Champions ha guanyat la partida a l’Estatut. D’aquí a un parell o tres d’hores tindrem un vencedor. En funció del resultat, l’Estatut continuarà uns dies més en segon terme o agafarà el relleu. Mentrestant els polítics fan una pausa per tornar-hi amb més força, la força necessària per acabar de convèncer-nos de la bondat o precarietat del text del nou Estatut.