Carta oberta al regidor d'Esports

Benvolgut regidor,

Aquest matí, com molt bé havíeu de saber, l’equip Benjamí A del C.F. Arenys de Mar jugava el primer partit a casa després de proclamar-se campió de lliga i obtenir el pas a la categoria Preferent, un fet que no s’havia donat mai fins ara.

Els jugadors volien celebrar-ho amb una victòria sobre un equip, el Sant Pol, que ha fet una gran temporada i és, de llarg, el màxim golejador de la lliga. Ho han aconseguit. Els pares també volíem celebrar-ho i els hem preparat una traca i una samarreta amb el text: “Campions 05-06 Benjamí A 1a. Divisió C. F. Arenys de Mar”, i el nom de cadascun dels jugadors al darrera.

Els pares estem contents perquè han guanyat, però també perquè ha estat un temporada amb una molt bona relació entre els companys i també amb els entrenadors. Els nostres fills han après a jugar a futbol però també a fer pinya, a fer-se amics. Això és per nosaltres molt més important que guanyar títols. Enguany però hem obtingut les dues coses.

Avui, i ho dic a títol personal, he trobat a faltar la vostra presència. Considero que la responsabilitat política també porta implícita la sensibilitat cap a la ciutadania. Els nostres fills ni s’ho plantejat perquè desconeixen que hi hagi un regidor d’esports. A ells això no els preocupa. Potser molts pares tampoc hi ha parat atenció, perquè el que ens interessa és gaudir de l’esport i compartit moments agradables. Tot i així crec que ser regidor d’un Ajuntament comporta certs compromisos socials, no pas per sortir a la foto, sinó per donar suport i felicitar la tasca d’uns nois que juguen i a uns altres que entrenen, i a la junta del club que dedica el seu temps lliure a formar els nostres fills.

Encara us queda alguna oportunitat, ja que la lliga no s’ha acabat i el diumenge 28 de maig juguem el darrer partit. No sóc jo qui ha de marcar la vostra agenda, però crec que és important no centrar-se només en allò que a un li agrada i satisfà.

Sou regidor d’Esports i també de Joventut. Dues regidories que tracta especialment les persones i si es vol fer bé no se’ls pot donar l’esquena. Vull pensar que avui no us era possible i que fareu l’impossible per trobar l’oportunitat perduda.

Gràcies

Arenys de Mar, 14 de maig de 2006