Avui us parlaré de verdor i de cooperativisme perquè d'alguna manera han estat els dos temes que han configurat el meu dijous. També us podria parlar de la visita a un veí que en aquest darrer mig any ha aconseguit superar una situació molt delicada de salut. De fet seria aquesta la notícia remarcable de la jornada. M'ha causat molt bona impressió, i espero i desitjo que ben aviat pugui tornar a casa.
I comentava el tema de la verdor perquè aquest matí he pogut constatar que, com a mínim a una part del nostre territori, ha tornat el color verd. La pluja de les darreres setmanes, que considerem insuficient, sí que ha permès que el paisatge canviés el to amarronat i terrós, i hi predomini el verd. Soc conscient que la sequera encara és una amenaça i que necessitem que els dies plujosos no s'acabin, sobretot tenint en compte com es comporta l'estiu al nostre país. És bo tenir un xic d'esperança que potser el desastre ecològic i climàtic encara no és definitiu.
A la tarda he assistit a la celebració de la IV nit del cooperativisme al centre cultural el Calisay, i he pogut observar la il·lusió d'unes joves per tirar endavant projectes sense ànim de lucre, la majoria d'ells al voltant de serveis a la comunitat, i tots ells amb voluntat transformadora d'una societat on ens hi hem apalancat.
Hi he trobat a faltar la presència de representants de l'Ajuntament donant suport a l'acte, encara que de ben segur que el nostre govern ho ha beneït i ha posat totes les facilitats perquè es pogués realitzar.
El moviment cooperativista sempre m'ha interessat, tot i que no hi he entrat mai a fons, però ja en temps universitaris recordo haver elaborat alguns treballs sobre aquest món, visitant diferents tipus de cooperatives, la majoria eren agràries. Recordo les converses amb diferents cooperativistes, o haver estat moltes hores en una biblioteca mig perduda al costat de l'església del pi, a Barcelona.
Va ser llavors quan em vaig subscriure a la revista Cooperació, i continuo rebent-la. En els darrers anys han aparegut cooperatives de consum, però hi trobo a faltar la força de les cooperatives de treball, i d'alguna manera l'esperit del cooperativisme. Ara pots ser soci d'una cooperativa, com per exemple Som Energia, i no respirar els aires que en el boom del cooperativisme predominaven. Suposo que és cosa de la història i de l'evolució de la nostra economia i la vida en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada