A poques hores de la constitució de la majoria de consistoris encara podem trobar municipis on no està tot decidit i les diferents formacions polítiques estan treballant a fons per aconseguir el pacte que els permeti formar part del govern municipal. Uns treballs que no han estat exempts de polèmica i picabaralles, algunes de les quals s'haurien d'emmarcar.
La pugna que ha esdevingut eterna entre Junts i ERC a nivell nacional també s'ha produït en moltes poblacions, on queda clar que no és tant qüestió de persones, com es vol vendre, sinó que la motxilla del partit encara pesa molt.
Curiosament a Barcelona, sembla ser que aquesta tensió entre els dos partits independentistes pot passar més desapercebuda i arribar fins i tot a un pacte per convertir Trias novament en l'alcalde de la capital. Un cas que ens permet observar algunes debilitats del PSC que ha arribat fins a uns límits que poden explicar perquè els socialistes i l'esquerra en general no aconsegueix la confiança necessària de l'electorat per evitar un auge important de la dreta més extrema.
Alguns comentaris i propostes de pacte fan una mica de frissança i provoquen aquesta desconfiança dels electors i afavoreix la desafecció i amplia el percentatge d'abstenció electoral. Si bé és cert que el sistema electoral no és presidencialista i no votem l'alcalde o president de govern, sinó que ho deixem a mans dels pactes posteriors, resulta força xocant segons quins són els moviments post-electorals.
Ja vaig parlar del cordó sanitari, argumentant perquè no els considerava oportú, i també hauria d'afegir que hi ha pactes que són força antinaturals. Quan diem que als pobles les persones tenen molt de pes, no podem pensar gaire en ciutats com Barcelona, on la marca del partit té molt de protagonisme. Que Collboni forci un pacte amb el suport del PP per aconseguir l'alcaldia, no té gaire justificació, sobretot tenint en compte que es va voler distanciar dels Comuns pocs dies abans de la campanya electoral. Què podem pensar de tot això?
Em sembla bé que després d'unes eleccions, si cap partit polític obté la majoria absoluta es pugui arribar a pactes que deixin el partit guanyador a l'oposició, sobretot si s'argumenta i hi ha una coherència entre les forces que configuren el pacte. Quan aquest només se sosté en la voluntat de fer fora el partit guanyador és quan tot comença a grinyolar.
És difícil diferenciar l'interès personal i partidista de la voluntat i desig de la població que ha acudit a les urnes. Intentar trobar-hi una vinculació i explicacions el més objectives possibles podria ser la manera de no provocar un desengany a les persones que encara tenen la voluntat d'acudir als col·legis electorals per manifestar quins representants polítics volen per a les institucions públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada