Les enquestes com a estratègia política

Podríem dir que aquests dies es plantegen dues formes diferents de condicionar el vot. Per una banda hi ha tot el reguitzell d'alarmes i pors davant la possibilitat que a Catalunya guanyés el sí a la independència, i per l'altra la difusió d'enquestes sense cap tipus de garantia de fiabilitat.

Encara que algú escrigui que els catalans no ens deixem entabanar per les proclames del govern, els bancs i els mitjans de comunicació, sí que és cert que hi ha un conjunt d'indecisos que els pot condicionar el seu vot. Ningú vol viure en la incertesa, i és per això que s'insisteix en els perills de votar a favor de la independència.

Per altra banda tinc molt clar que els resultats de les enquestes condicionen el vot de molta gent, encara que és difícil de preveure en quin sentit i la quantitat. És vist que a tots ens agrada formar part de l'equip guanyador, i si ens ho avancen, més fàcilment ens hi apuntarem, reforçant els resultats favorables. Hi ha, però, la possibilitat que en donar per guanyadora una opció determinada, molts dels possibles votants ja no es moguin, confiant que ja ha guanyat.

El fet que aquests dies diaris tan poc favorables al benestar de Catalunya, com són El Mundo o La Razón, anunciïn que Junts pel sí assoleix gairebé la majoria absoluta, em fa témer que el que pretenen és desmotivar part dels seus votants, creient que el resultat ja està escrit. Si més no, estic convençut que els agradaria que això passés.

Si algú em vol creure, que no es deixi influir per cap tipus d'amenaça ni consideri que tot està decidit. El que s'ha de fer és sortir a votar aquest diumenge, per assegurar que la nostra opció té un vot més, que pot resultar decisiu.