Com que està comprovat que la gent ens ajuntem amb els guanyadors, davant d'una consulta qui origina més entusiasme i se'ls pronostica la victòria tenen tots els números per acabar guanyant. És per això que et trobes amb uns discursos polítics que saps molt bé que ni ells se'ls creuen, però necessiten aparentar creïbles i guanyadors, per aconseguir més simpatitzants i votants.
L'exercici de dubtar del que ens estan dient i del seu convenciment de que poden guanyar, no el fem, i per això ens deixem portar per l'eufòria. Avui, encara que el més fàcil de creure és que el PSC a Catalunya i el PSOE a Espanya no aixequen el cap, els seus dirigents es mobilitzen amb uns discursos de guanyadors, d'haver superat la seva pròpia crisi. Ara falta que siguin convincents i que els electors els creguin. Molt em temo que no ho tenen gaire fàcil.
A Catalunya els independentistes estan apagats. Diuen que degut al tipus de relació que tenen els dos líders impulsors del sobiranisme. Això fa que l'efecte entusiasme s'hagi apagat, la qual cosa comporta un previsible fracàs del seu anhel. Si no hi ha l'esperança que la independència sigui un fet, avui parlaven d'un 17% les persones que s'ho creien, és gairebé impossible que el resultat, si s'acaba produint algun moviment, sigui favorable.
Després sortiran totes les explicacions i raonaments del per què del fracàs de Mas i Junqueras, però ningú voldrà assumir la seva part de culpa, perquè en el fons de tot hi ha l'egoisme compartit de que per sobre de tot hi ha el partit polític, la ideologia malentesa. I així anem.
La primera víctima haurà estat el jutge Vidal, que l'excés d'entusiasme l'ha traït. Quan ha estat l'hora de la veritat s'ha trobat sol i sense defenses. Però ell no serà l'única víctima o sacrificat, si no som capaços de corregir els errors. Esclar que d'ERC en tenim tots el cul pelat. Feu memòria històrica i us adonareu del seu recorregut. Quan s'ha pogut confiar en ells? I amb això no voldria que ningú pensés que en són els únics responsables ni els pitjors. Hi ha molt a dir d'ICV, que a mitja competició ha abandonat els col·legues, o de la incapacitat del president de liderar una federació clara i decidida cap a l'objectiu on ens hi ha embarcat. Que cadascú assumeixi els seus errors i procuri esmenar-los. Qui sap si encara hi som a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada