Han trigat més del que convenia, però sembla ser que finalment s'hi han atrevit. No sé si es repetirà la història traumàtica del PSC, o bé a ICV ho sabran fer millor. Recordem que en el PSC els sobiranistes han acabat marxant del partit i ara tenen l'embolic de decidir com s'organitzen, deixant els fidels al PSOE sols i enganyats. Dic enganyats perquè no m'imagino un PSOE decidit a impulsar el model federal, coneixent els andalusos, murcians, extremenys...
Després que la tesi de Joan Herrera vencés a Dolors Camats i els sobiranistes d'Iniciativa per Catalunya Verds, finalment, segons he llegit al diari, aquests s'han començat a moure i no es volen conformar en ser uns escolanets de Podemos, tal com Herrera els ha castigat. Estic content que sigui així, tan per mí com pels amics que tinc dins del partit. Darrerament han estat unes quantes persones que m'han dit que no els agrada ERC, però han deixat de confiar en ICV, i que la seva opció actual és la CUP. El problema de la CUP és la inseguretat de conèixer qui serà el proper líder, quan t'has acostumat amb algú que t'ha agradat. Segur que ho farà tant o més bé, però sempre queda el dubte.
Seguiré de prop l'evolució d'aquest possible corrent intern crític amb la direcció d'ICV, i si realment es posicionen a favor del futur d'una Catalunya sobirana, i deixen d'anar a remolc de Podemos. Que, per cert, voldria aprofitar per comentar-li al senyor Iceta, que no es tracta de frenar Podemos, sinó de presentar un projecte propi engrescador, d'una veritable esquerra progressista, que deixi de treballar només per al partit, i realitzi allò que predica tant de suport als més dèbils, amb una política social en bé dels menys afavorits, buscant un reequilibri social del país. Llavors ja no farà por cap altra iniciativa que es pugui presentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada