El pacte d'Estat de PP i PSOE no es pot considerar un pas més en les mesures de bloqueig de l'alternança política, o sí?
Un pot pensar que era el moment oportú després dels fets de París de fa unes setmanes, però també podríem pensar que no calia que fos un pacte només a dues bandes, encara que siguin els dos grans partits polítics espanyols.
Però no només ens hem de fixar en la forma, sinó també en el contingut. Segons diuen els entesos, el contingut del pacte no només va adreçat als terrorisme jihadista, sinó que també pot representar una nova manera de reduir la llibertat d'expressió de les persones. Si això fos cert, podríem afirmar que una vegada més el PSOE claudica, per ignorància o impotència, davant el PP. I jo em pregunto: és el PSOE l'esquerra seriosa? no seria millor considerar-la patètica?
Amb el risc d'equivocar-me, i al marge de l'efecte Podemos, considero que el PSOE encara no es troba en condicions de prendre el lloc al PP al capdavant del govern espanyol. Probablement quatre anys són insuficients, però al mateix temps té un problema greu de lideratge i un de pitjor que és el seu discurs. La seva esquerra és qüestionada no només per part de Podemos.
Sense la nova força i malgrat l'actitud prepotent del PP amb la seva majoria absoluta, les eleccions generals serien una reafirmació de la majoria absoluta del partit conservador. Només l'empenta que pugui tenir Podemos pot evitar el que seria la pitjor notícia de la història democràtica espanyola.
Només a Andalusia el PSOE pot aguantar la sotragada, i l'avançament de les eleccions autonòmiques els pot ajudar, però no serà suficient per contrarestar la davallada que el partit socialista continuarà patint en el conjunt espanyol. Desitjo que la reflexió sigui més profunda i comencin a caminar amb peu segur, defensant les posicions que es pot esperar d'un partit socialista europeu. Probablement molts socialistes es penedeixen de la jugada Pérez Rubalcaba, i pensen que l'opció Chacón podia ser l'encertada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada