El corresponsal a Londres de La Vanguardia, Rafael Ramos, començava avui el seu article comentant que "Itàlia té Bepe Grillo, l'Argentina Jorge Lanata, i la Gran Bretanya ara té Russell Brand. Als polítics no els fa cap gràcia, però els humoristes s'han convertit en els seus principals crítics..."
El contingut de l'article és molt interessant i ens fa reflexionar sobre què està passant al món occidental, on el sistema democràtic sembla que està trontollant. Per què? perquè cada vegada la ciutadania es considera menys representada pels polítics, perquè estem cansats de tanta corrupció, perquè el poder no rau tant en la política com en l'economia.
Si els polítics no responen a les nostres expectatives, ens fixem en els humoristes, que en fan escarni, per sentir-nos més forts i envalentits per rebutjar-los i castigar tot ignorant-los. Russell Brand, a diferència de Bepe Grillo, no pretén fer política ni sortir escollit, sinó animar els britànics a deixar d'anar a votar.
No és bo banalitzar la política, però potser sí que ens cal una clatellada per adonar-nos que no ho estem fent prou bé. És per això que em pregunto qui serà l'humorista espanyol i el català que ens faran obrir els ulls?
De moment la resposta del nostre país, i també a Espanya, consisteix en dirigir els vots a partits polítics fins fa poc testimonials, castigant els grans partits de tota la vida democràtica. Això, però, com diu Russell Brand, és intentar canviar la política des de dins, i en canvi el que defensa és fer-ho des de fora. Jo sempre he pensat que els canvis s'han de fer des de les mateixes institucions, però si arribem a la conclusió que no ens en sortim, potser sí que ho haurem de fer des de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada