A la recerca de la pregunta del milió

Avui a la tertúlia parlarem, entre d'altres temes, de la pregunta de la consulta, com si ja la tinguéssim fixada i permesa. Aquests dies és un dels temes estrella, amb alguns parèntesis i excepcions com és el tancament de Canal 9 o la plantada del govern Rajoy a l'expresident Aznar. Bé, aquesta notícia potser no ha estat molt destacada, però segur que no ha agradat gens ni mica al senyor Aznar, encara que ho hagi aprofitat per llançar floretes als seus ministres, avui "enxufats" per tot arreu.

Em va agradar la pregunta que proposava l'Iu Forn l'altre dia a l'ARA. No sé si la vàreu llegir. S'ha de reconèixer que tenim un bon sentit de l'humor, fins i tot en temes que ens hi va el futur. Entenc la importància d'escollir bé què i com es demana, però no voldria pensar que algú ho aprofita per diluir la qüestió. Una pregunta pot ser més o menys expressiva, pot anar més o menys directe a l'assumpte, pot ser més pedagògica o menys, però el que no pot fer és confondre la gent, i el que encara és pitjor, no pot provocar dubtes interpretatius després de conèixer el resultat.

Deia que no ho voldria pensar, però estic molt convençut que hi ha polítics que voldrien passar de puntetes la consulta, quedant bé amb la vianda al plat, fent una pregunta que no aporti res de nou i que després de la consulta quedem en la mateixa situació d'abans. No ens podem precipitar, però tampoc marejar la perdiu. Si la pregunta no ha de ser clara i amb unes possibles respostes definitòries del futur de Catalunya, val més que ens oblidem de la consulta i ens dediquem a una altra cosa. Com en Duran ha dit, encara que no pensi igual que ell, no podem caure en el ridícul. Els catalans ja l'hem fet, prou vegades.