Fins que no hi hagi sentència cal mantenir la presumpció d'innocència per a Manuel Bustos, que va dimitir d'alcalde de Sabadell, però es manté com a regidor i diputat a la Diputació de Barcelona. Jutgem massa aviat i a vegades sentenciem sense judici. Una altra cosa són els fets que es coneixen i, per tant, el mal efecte que fan.
La política ens ha brindat una colla, encara que minoritària, de persones corruptes que se n'ha volgut aprofitar per enriquir-se. Això ha fet molt mal perquè és injust i a més col·loca tots els polítics en el mateix sac, la qual cosa no és certa, i provoca un desprestigi de la política que al final perjudica la societat en general.
L'exercici de la política ha fet que molts confonguin "ser" amb "actuar de", és a dir, una persona no és un polític, sinó que actua de polític, fa de polític. Aquesta apreciació la podem estendre a qualsevol altra professió, però en el cas de la política és important fer-ho notar, ja que el comportament, segons s'entengui d'una o altra manera, és diferent. Un exemple clar s'observa en els casos de pèrdua de confiança o eleccions. Fixeu-vos en tots aquells que han perdut, o les circumstàncies els ha fet retirar-se. No ho acaben de pair mai.
Hi ha polítics, o persones que exerceixen de polítics, que arriben a creure's que tenen el poder de fer i desfer al seu aire, confonent el sentit de la legitimitat. L'exercici d'un càrrec no et dóna poder absolut, i per tant no pots exigir ni prevaricar, i aquí n'hi ha molts que han fallat.
Tot el que es va coneixent del senyor Manuel Bustos, va en la línia d'això que estic dient. El convenciment que es té poder, fa que s'oblidi del recorregut democràtic i legal de les accions, i es decideixi a dit, per amistat, familiaritat o interès personal, afavorint aquelles persones que ens interessa. Ho hem vist del senyor Bustos, però per desgràcia n'hi ha molts més exemples, la majoria dels quals no han vist el seu nom escrit als diaris.
Mentre en la política hi hagi personatges que se n'aprofitin descaradament, el país no anirà bé, i la societat no podrà avançar en dret. Viurem en una república bananera, a la cua del progrés econòmic, social i democràtic. Tota la presumpció d'innocència per a Manuel Bustos, però el que coneixem d'ell, fa lleig, no ens agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada