Interessant article el de Francesc-Marc Álvaro, avui a La Vanguardia, "Càrrecs de goma". Si teniu l'ocasió de llegir-lo veureu que es basa en les reflexions en veu alta del conseller d'Interior, el senyor Ramon Espadaler i com s'ha arribat fins aquí.
La seva exposició em sembla molt correcta i explicativa de què passa quan no es fan bé les coses, o bé quan no es compta amb les millors persones per liderar els projectes i decisions. Una cosa són els polítics, a primera fila, i l'altra les persones que els polítics trien per assessorar-los i prendre les decisions encertades. Els polítics poden no ser entesos en les matèries que tenen al seu càrrec, però això no pot passar en els segons que se'ls ha de suposar entesos en el que porten entre mans, o sinó què hi fan? Sovint en política es cau en l'error de col·locar els amics al marge dels seus coneixements i capacitats, i això ha fet i continua fent molt mal.
L'articulista escriu que en el moment que el conseller manifesta que s'estudiarà la substitució de les pilotes de goma dels cossos antiavalots, ja ha perdut la batalla de l'opinió pública sobre aquest material. D'aquest error en culpa el director dels Mossos, Manel Prat, de perfil més polític que tècnic, com ja passava en temps del conseller Joan Saura.
Governar és difícil, perquè s'ha de prendre decisions, i aquestes no sempre són fàcils, per no dir que no ho són mai. Cal capacitat d'improvisar, que no vol dir estar improvisant sempre. Diguem-ne capacitat de reacció, pensada abans d'haver-la d'utilitzar, i molt coneixement del que s'està fent. Si el polític no ho té per mà, per això existeixen els càrrecs de confiança. Per això i no per anar ocupant llocs de treball amb amics i coneguts, quan no tenen ni la formació ni l'experiència que el càrrec requereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada