El perill de la tensió monotemàtica que estem vivint actualment és que deixem de banda molts valors i esforços que ens fan grans, sense els quals la nostra societat se'n pot ressentir. Es tracta d'obrir els ulls i fixar-te en els petits comportaments de la gent, de petits a grans. El respecte, les atencions, la pulcritud, la sensibilitat, l'ajuda, la voluntarietat...
Les famílies han renunciat a l'educació dels fills en el respecte vers els altres. Una falsa idea de la competitivitat ens ha portat a menystenir els altres i a procurar només per a nosaltres. A simplificar la crítica posant tothom al mateix sac. Sempre he pensat que som poques les famílies que, amb més o menys encert, procurem educar els fills en el respecte als altres, a assumir els desencerts i a valorar la convivència.
L'articulista de l'ARA, Xavier Roig, que a vegades es desboca, acostuma a parlar de les petites coses i encertar força en la crítica a la nostra societat. Aquest divendres em va agradar parlant de les exigències a l'Església catòlica pel seu comportament al costa del dictador. Roig es pregunta si els monjos de Montserrat han de demanar perdó. Jo hi afegiria el bisbe de Vic, Ramon Masnou. És molt fàcil posar tothom al mateix sac. L'Església catalana va jugar un paper no precisament del costat de Franco, malgrat hi pogués haver de tot. Potser critiquem sense coneixement.
Si no eduquem els nostres fills en la modèstia, el respecte i l'honradesa, estarem minant el futur de la societat, que provocarà inseguretat, inestabilitat i fractura social. No deleguem l'educació dels nostres fills. És una responsabilitat que no podem defugir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada