Avui el problema no és trobar un tema de què parlar, sinó de prioritzar sense caure en la rutina. Cada dia hi ha noves informacions sobre els mateixos problemes: el sobiranisme, l'ofec econòmic, la crisi... Ens volen fer creure que anem pel bon camí, i ens enganyen. No pagar no és resoldre la crisi, sinó traspassar-li al proveïdor.
Això no es governar, i cal exigir una sortida d'aquest món irreal i absurd, de totes totes injust, que sacrifica els ciutadans en pro d'una classe poderosa que continua obtenint beneficis. No cal ser comunista per adonar-se que aquest món és injust. Només ho ignoren aquelles persones que en surten beneficiades.
Segur que l'expresident de la Caixa Penedès no és el principal culpable de la situació d'injustícia que viuen moltes persones, però tampoc va ser una víctima en mans del diputat de la CUP. L'escena podia ferir sensibilitats, no ser apropiada, però uns quants han fet molt més mal que ferir sensibilitats. Han llençat al carrer famílies estafades.
Aquests dies, arran d'un editorial de La Vanguardia, tothom parlar de la moderació i dels moderats. Hi ha el perill d'aparellar moderació amb no tocar res, que ja estem bé. Si això és el que defensen els moderats, jo no m'hi apunto. La situació és crítica i només es pot resoldre amb mesures contundents. Hi ha actituds dels nostres polítics que són immorals i que s'ha de denunciar. Ens convocaran o no a les urnes, però el que no es pot continuar fent és passar el mort als altres, per acabar ofegant-los.
Fa quatre dies un propietari d'una farmàcia tenia la vida solucionada. Avui un farmacèutic té tots els números per acabar a sota el pont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada