Sempre s'ha dit que s'atrapa abans un mentider que un coix, i també podríem afegir que qui té boca s'equivoca. Per què ho dic? M'ha vingut al cap quan he recordat el programa Salvados d'ahir diumenge. No el vaig veure tot, sinó només una part del mig, quan em vaig despertar ja havien acabat.
L'alcalde de Saragossa, el senyor Alberto Belloch, que havia estat ministre de justícia del president Felipe González, opinava sobre certs indults, reconeixent que eren decisions errònies. Belloch deia això sense recordar que ell també signat indults molt discutibles, si més no de la mateixa naturalesa dels que poc abans criticava. Concretament va dir que no es recordava d'haver indultat a Jesús Gil.
Entenc que després de tants anys i havent viscut etapes difícils de la política d'Espanya, un pugui haver-se oblidat de detalls i actuacions concretes, però en tot cas és aquí quan el subconscient treballa millor, i a vegades et traeix. De totes maneres se'm fa difícil pensar que Belloch hagi pogut oblidar l'indult al senyor Gil.
El programa Salvados té la virtut de deixar retratades les persones que l'Évole entrevista. A vegades tens la impressió que es tracta d'un muntatge; que no és possible que una persona pugui quedar en evidència tan fàcilment. Probablement és aquest el gran mèrit del programa televisiu, el gran mèrit de Jordi Évole.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada