Cal augmentar la despesa pública per sortir del clot

Si ahir us animava a llegir l'article de Sebastià Alzamora a l'ARA, avui us recomano La Contra de La Vanguardia. Penso que la distinció que l'entrevistat fa entre despesa política i despesa pública és important i encertada. Estic d'acord en què a Espanya s'ha confós els dos tipus de despesa i en lloc de despesa pública el que ha primat i s'ha accentuat és la despesa política.

Daniel Lacalle, l'entrevistat, quan parla de despesa política es refereix a les subvencions a la clientela, les obres públiques inútils (AVE, Aeroports...), les comissions, les duplicitats administrati

ves (tots sabem que les competències en Cultura es varen traspassar a les comunitats autònomes, però hi continua havent el ministeri de Cultura...). Estic d'acord amb l'entrevistat que sortir de l'austeritat per augmentar la despesa política no ens traurà de la depressió on hem caigut. Aquest és el gran perill que tenim.

També estic d'acord quan diu que la classe mitjana és la més malparada, tot i que és qui millor ens pot fer sortir de la crisi, perquè consumeix. No són els "pijos" de la delegada del govern a Catalunya, sinó la classe mitjana, la que es carreguen quan apliquen les mesures restrictives que ens han portat a la misèria.

M'han vingut ganes de llegir el seu llibre Nosotros los mercados. És allò de poder llegir d'un altre aquelles idees que tens, però que no acabes d'ordenar per fer-te creïble. No et sorprèn, sinó que reforces conceptes.

Lacalle afegeix que Merkel és innocent. El problema és no haver fet bé els deures. L'Estat ha malgastat. No culpem la despesa pública, sinó que hem de culpabilitzar qui ha fet una despesa política per augmentar el seu poder i el del seu partit. No ho tenim gens fàcil. Han de canviar molt les coses perquè tots canviem i encarrilem el bon camí.