Aquest dimarts parlava de la necessitat de democratitzar els partits polítics, i avui els encomano una altra tasca que els resultarà d'extrema utilitat, per no parlar de necessitat. Ja fa dies que estem llegint als diaris que el bipartidisme espanyol té les hores comptades. Cada vegada més, els dos grans partits estan reduïnt el nombre de votants, arribant a percentatges que ningú no hagués pogut imaginar, i pugen els partits minoritaris. La tendència és arribar a una segmentació més gran del vot dels ciutadans, posant en perill les majories absolutes i oferint més alternatives de govern.
Tot això ho podem traslladar als ajuntaments, i també ens adonarem que als consistoris municipals cada vegada hi ha més partits representats, i que la diferència entre els grans partits i els més petits, s'ha anat escurçant. La necessitat de pactar desperta la imaginació, i augmenta la capacitat de diàleg per arribar a un consens. Això, que aparentment pot semblar una incomoditat, és una oportunitat per obtenir resultats més d'acord amb la realitat de la ciutat.
Em considero molt contrari a les majories absolutes, perquè tot el que tenen de positiu, a l'hora de posar-se d'acord en les polítiques a seguir, ho tenen de negatiu en el retorn a la ciutadania. La majoria absoluta produeix un sentiment de prepotència i de rebuig a la transparència i a la participació de la ciutadania, a qui es considera un intrús.
És per això que els partits polítics han de preparar-se per aprendre a dialogar, escoltant els adversaris i intentant arribar a acords que facin governable les ciutats i el país. En la negociació també es descobreixen les capacitats de lideratge i de govern, i tot plegat és més positiu per a la societat que diuen voler servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada