Mentre nosaltres estem reclamant el dret a decidir, els xipriotes tenen segrestats els seus estalvis. D'entrada, si només et fixes en la realitat que estan patint, arribes a la conclusió que a una part d'Europa l'han enganyat i li han robat un bocí de llibertat que li assegurava el sistema democràtic establert. Una situació que posa en perill tota la confiança dipositada en les institucions democràtiques de qualsevol altre estat.
Mentre nosaltres hissem l'estelada, reclamant la independència de Catalunya, uns europeus de la mediterrània veuen com els racionen els seus diners, i ningú no ens assegura que això també ens pugui passar a nosaltres. Els cent mil euros sagrats que preconitza el ministre d'Economia espanyol, es queden en no-res perquè la famosa reserva es troba ben buida.
Tornant a la bandera, és allò dels símbols que parlava ahir. Existeixen i tenen la seva importància, però no ens hem d'enlluernar. Els podem utilitzar, sense oblidar-nos que alhora cal treballar per aconseguir els nostres objectius, posant-hi el coll. Fent pedagogia per engruixir el grup de seguidors i defensors de l'Estat propi, amb arguments i no només per sentiments.
Avui hem hissat l'estelada a les entrades a la vila, però només aconseguirem avançar en els nostres objectius si treballem cada dia per fer del nostre país un lloc on regni la justícia, on les diferències socials siguin les mínimes, on es defensi la cultura i la llengua de tots els seus ciutadans, on es respecti els altres, on es desitgi viure i conviure amb pau. Per construir un Estat amb els mateixos defectes que l'actual, no val la pena cap sacrifici ni pèrdua de temps. Si no el fem millor, no cal que ens hi posem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada