Una de les meves preocupacions és pensar quin model de país es vol construir amb la independència de Catalunya. És important desfer-se d'aquesta llosa que representa Espanya, però no ho és menys definir un model democràtic de país, molt diferent al model espanyol.
Espanya ha perdut el nord democràtic, destruint l'essència de la separació dels poders, per convertir-se gairebé en una democràcia autoritària on el poder judicial està segrestat pel poder executiu, que ja fa front comú amb el legislatiu.
Espanya, al mateix temps, compta amb un grapat de personatges polítics que són impresentables. Sense arguments ataquen tot aquell que pensa diferent, i en el cas de Catalunya, els desperta un odi que no poden dissimular.
Avui llegia les declaracions de l'expresident extremeny, que feia dies que no sortia als diaris, comparant Mas amb Hitler i Mussolini. El problema de tot plegat no són unes declaracions d'un personatge com Rodríguez Ibarra, sinó que aquestes idees són molt presents en molta més gent de l'Espanya casposa.
És fastigós que en funció del bàndol de qui declara es reaccioni d'una manera o altra, o millor dit, es reaccioni, o es miri cap a una altra banda. Quan un fiscal veu bé que el poble es pugui expressar, se'l destitueix, però quan un general anima a reprimir el poble, no passi res.
El model polític espanyol és molt proper a una república bananera, on a part de segrestar el poder judicial, l'executiu incompleix totes les promeses electorals, retalla serveis bàsics i defensa la banca i les grans fortunes. Aquesta democràcia no la desitjo a ningú i no la vull per al futur estat català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada